Les dones fan vaga. 8 de març – El blog de CIPAIS

Les dones fan vaga. 8 de març

Està corrent, com la pólvora, per les xarxes socials que les dones faran vaga mundial, el 8 de març per a protestar contra el feminicidi que arriba a nivells que fan esgarrifar. Els eslògans són clars: NI UNA MENOS! Ens volem totes vives.

Un dia que s’havia considerat festiu, malgrat el seu origen, ja és un clam de protesta. També s’hi han sumat les dones de la Puerta del Sol de Madrid que ja fa 25 dies que fan vaga de fam amb la llegenda. CONTRA EL MALTRATO NO HAY TRATO i demanen un pacte d’estat contra la violència masclista.

El dia de la dona treballadora s’ha traduït, aquest any, en un PLEGUEM. Ja n’hi ha prou de ser la potència econòmica més invisibilitzada del planeta i ser menystingudes, humiliades, maltractades i algunes assassinades.

N’hi ha per tant? Els moviments feministes sempre han destacat per ser revolucions pacífiques. Ho seguiran sent?

Cipais pertany al Circuit Barcelona contra la violència masclista i les dades que disposem són esfereïdores. S’estima que més de 140.000 dones patiran violència masclista a la ciutat de Barcelona.

Sí, Barcelona, la nostra, l’amable, la moderna Barcelona. Durant el 2015 s’ha apreciat que més d’un 20% de dones entre els 18 i 70 anys ha patit violència masclista durant els 12 últims mesos. Aquestes dades són molt similars a les d’altres Municipis catalans

No insisteixo en les estadístiques perquè crec que la majoria dels professionals hi tenim accés. Les llegim amb incredulitat i ens provoquen por i ràbia Algunes vegades hem tingut notícia d’aquestes xifres però, i és molt humà, hem preferit mirar cap a una altra banda. Això sempre passa a parelles on tots dos deuen estar fora dels límits de la “normalitat”.

Hi ha Serveis que no disposen de temps. La forta pressió assistencial que pateixen no facilita poder crear, amb les usuàries, un vincle prou sostingut i fiable perquè la dona s’obri i pugui explicar. Les eines de detecció s’utilitzen poc i també manca formació específica per a poder copsar els indicadors de la violència masclista.

Com a professionals agents de salut i del benestar psíquic ens preguntem que hi podem fer. No dependrà, de canviar les lleis, d’educar en la igualtat, que s’emprin els recursos destinats a la protecció de les víctimes? Sí, per descomptat! Però també cal que cada dona que pateix abús i/o violència es converteixi en un agent actiu de la seva recuperació amb l’ajut de diversos professionals.

Els professionals ens sentim més responsables per a la possibilitat que tenim de detectar i ajudar a dones que ja estan patint l’abús i/o violència. A vegades la violència masclista no es reconeguda per les mateixes dones que la pateixen i la targeta de presentació, que ens porten, poden ser malestars, símptomes físics, ansietat i la sensació que alguna cosa va molt malament en el seu interior.

Es fa més difícil de detectar en dones que pel seu nivell cultural, social i econòmic no volen ser estigmatitzades. També als professionals ens costa poder copsar que una dona advocada, metgessa, psicòloga…., amb bones carreres professionals, pugui estar en una situació tan penosa i suportar-la.

L’esperança està en el fet que, entre tots, formem una societat més sensibilitzada que sancioni moralment qualsevol atac contra la dignitat de les dones.

Roser Moix. Equip Clínic CIPAIS.
Psicòloga col·legiada 1879. Psicoanalista.
Supervisora d’equips que treballen amb violència masclista.
Consultora en Violència de parella

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


5 + 8 =


Tornar a l'inici