De què parlem els professionals assistencials quan tenim un moment

Els professionals assistencials (metges/esses, psicòlegs/ogues, infermers/es, treballadors/es socials, educadors/es, acompanyants terapèutics) ens dediquem a una tasca apassionant, creativa i enriquidora…, però també és cert que l’atenció continuada a persones amb malalties o limitacions severes i, a les seves famílies, ens pot generar afectes d’alta intensitat emocional: angoixa, impotència, hostilitat, inseguretat, por…Taller_casos

Ens donem temps per ocupar-nos d’aquestes emocions?

Poder-nos ocupar ajudarà a deixar-nos de “pre-ocupar” amb tot el benefici que això comporta per la nostra salut: tant física (“no tenir tants mals de cap”, “ni tirar-nos pedres al fetge”, “ni tenir un nus a l’estomac”…); com mental (el ultrapresent estrés, l’ insomni, el desànim …).

Com deia una metgessa que va participar en un grup de discussió de casos fa temps “El detectar allò que realment ens neguiteja baixa l’ansietat, encara que cal coratge per atrevir-se a parlar de la pròpia feblesa”.

En l’experiència pilot que vam fer a CIPAIS amb 5 sessions de Taller de casos es van abordar situacions molt complexes a les que els professionals fan front diàriament.

Aquell jove pacient al que li acaben de diagnosticar una esquizofrènia. Com treballar amb ell i la família l’acceptació de la malaltia i, al mateix temps, el respecte al seus espais vitals i a les seves decisions?

I aquell adolescent excessivament enganxat a videojocs i a les xarxes socials. El psicòleg qüestiona si té prou capacitat per distingir entre la realitat i el joc. Quan i com posar el límit saludable? Com orientar als pares per tal que la mare intervingui una mica menys i el pare una mica més?

Com podré acompanyar a aquesta pacient que conec des de fa tants anys, amb una llarga història depressiva i que ara li han  diagnosticat un càncer amb molt mal pronòstic? , es pregunta la seva metgessa de capçalera.

I jo, intervindrà una altra participant del taller:  com podré fer-ho amb aquest pacient jove en tractament pal·liatiu, al que conec poc i, que té tants temes complicats pendents i tant poc temps per endavant ?

Hi ha un munt d’històries personals complexes a les quals els professionals intenten donar les millors respostes possibles. Com puc convèncer a una família que deixin sortir a una persona amb discapacitat amb la seva parella, no entenen que tenen dret i que no fan res dolent? I aquell home que porta anys a la presó i ara  està més pròxim a la sortida, em diu la veritat?, s’estarà ficant de nou en algun embolic? puc fer alguna cosa més del que faig?

El treball del grup és una obertura a d’altres formes d’intervenció, desfà l’aïllament i afavoreix la confiança. Són aspectes que ens agradaria aconseguir en la nova edició del Taller de casos 2015-2016 que comencem a Cipais el proper 29 d’octubre.

Dra. Rosana Lubelza. Equip Clínic CIPAIS
Psiquiatra. Psicoanalista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


8 + 8 =


Tornar a l'inici