Capacitar per viure: l’autonomia personal com a camí d’emancipació
El 3 de desembre celebrem el Dia Mundial de les persones amb discapacitat, una jornada per reivindicar el dret de totes les persones a participar, decidir i construir el seu propi projecte vital. A CIPAIS, aquesta mirada forma part del nostre treball quotidià i del compromís amb les persones que acompanyem.
La discapacitat —igual que la malaltia, l’envelliment o els trastorns de salut mental— pot comportar situacions de pèrdua d’autonomia que impacten directament en l’autoconfiança, el benestar emocional i la possibilitat de sostenir una vida amb sentit. Per això, des del 2008 desenvolupem el Programa Comunitari de Suport Psicosocial a l’Autonomia Personal, creat per donar resposta a aquesta necessitat i oferir un espai on les persones puguin reconstruir la seva capacitat.
Les persones amb discapacitat —sigui física, intel·lectual, sensorial, derivada d’una malaltia crònica, del dolor persistent o de situacions de vulnerabilitat emocional o social— arriben sovint amb trajectòries molt diferents. Però totes comparteixen una mateixa potencialitat: la capacitat d’ocupar un lloc actiu en el seu procés vital.
Aquest canvi de perspectiva és essencial. Passar de “el que no puc fer” a “que sí puc fer i com ho puc fer” implica reconèixer competències, desitjos i drets. No parlem d’assistir o substituir, sinó d’acompanyar i capacitar: escoltar què vol la persona, quines opcions són significatives per a ella i com podem construir conjuntament un camí possible cap a més autonomia i qualitat de vida. És des d’aquesta perspectiva que l’atenció psicosocial esdevé una eina d’emancipació, i no només de suport.
Programes de Cipais
Dins del programa SPAD, despleguem diversos projectes orientats a col·lectius específics, entre els quals destaquen:
- Suport psicosocial a persones en situació de discapacitat
- Acompanyament emocional a persones vulnerables o en risc
- Programes per a persones amb fibromiàlgia i dolor crònic
- Atenció a persones amb simptomatologia persistent sense justificació orgànica
- Atenció especialitzada a infants i joves amb dificultats de salut mental i als seus entorns familiars
Tots ells comparteixen un mateix fil conductor: posar la persona al centre, reconèixer el seu poder de decisió i oferir un espai segur on explorar dificultats, recursos i desitjos.
Conversant sobre capacitar i acompanyar
Per aprofundir-hi, conversem breument amb una de les psicòlogues del programa, Laura Peiró que ens parla sobre els reptes i les potencialitats del treball amb persones amb discapacitat i altres situacions de pèrdua d’autonomia.
- Des de la teva experiència, què significa “capacitar” una persona que viu amb discapacitat o pèrdua d’autonomia?
Significa revisar la idea que “tenir” una malaltia o una discapacitat no vol dir “ser” un malalt o un discapacitat. Les persones tenim múltiples potencialitats que a vegades queden eclipsades per allò que ens manca.
- Quins canvis observes en les persones quan poden participar activament en el seu procés i prendre decisions sobre la seva vida?
S’observen canvis a nivell de procés intern, ja que tota persona que ha d’afrontar una pèrdua ha de fer necessàriament un dol. Es reajusten ideals sobre un mateix i sobre els altres, es reforcen les mateixes habilitats i s’encaminen cap a relacions saludables que puguin comprendre la seva realitat.
- Quins són els principals obstacles emocionals o socials amb què us trobeu, i com els treballeu al programa?
A consulta, les persones arriben amb un ventall d’obstacles que els han paralitzat en el seu procés. Sempre tenint en compte la particularitat de cada cas, observem que donar visibilitat a allò que no ho ha estat a l’àmbit relacional, social o institucional, identificar i donar sortida a l’amalgama d’emocions, i transformar la resignació en acceptació, serien dels primers aspectes a treballar. En el programa, l’atenció individual es basa en una escolta sense judici on la paraula subjectiva pren el valor central. En la modalitat grupal, fem servir tècniques psico dramàtiques i art-terapèutiques que enriqueixen el procés de compartir i trobar ressonàncies amb experiències d’altres.
- Quina aportació creus que fa un enfocament comunitari i psicosocial a l’hora d’acompanyar projectes de vida emancipadors?
Facilitar recursos des de la comunitat és imprescindible en aquests processos i en molts d’altres. Posa èmfasi en el vessant relacional de l’ésser humà, creant sinergies per combatre l’aïllament que poden ocasionar algunes situacions fruit de la manca de comprensió de l’entorn, alhora que permet posar en relació el teixit professional amb qui s’hi relaciona.