Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió: una conversa amb Gabriela Leibenger
La depressió és una experiència que, sovint, s’expressa de manera silenciosa. Moltes persones conviuen amb un malestar profund que costa posar en paraules: un pes que interfereix en la vida quotidiana i en el vincle amb l’entorn. Amb motiu del Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, des de CIPAIS volem obrir un espai per reflexionar-hi i donar-hi veu.
La nostra tasca com a Centre d’Intervenció Psicològica, Anàlisi i Integració Social (CIPAIS) ens porta a acompanyar persones que travessen moments difícils. Sovint, la depressió es presenta com una interrupció del desig, com una pèrdua d’orientació o de força vital. Però també pot esdevenir una oportunitat: la d’aturar-se, ser escoltat i trobar noves maneres de relacionar-se amb un mateix i amb el món.
Avui conversem amb una professional de l’Equip Clínic CIPAIS, que ens ajuda a comprendre millor com abordem la depressió des de la pràctica clínica.
1. Com definiries la depressió des de la teva experiència clínica?
La depressió, més enllà de ser una entitat diagnòstica clínica, és la caiguda anímica d’algú que té moltes dificultats per continuar sostenint el seu desig —la seva energia vital—. Per aquest motiu, es pot manifestar de maneres molt diverses, depenent de cada persona.
Des de la psicoanàlisi, la depressió s’entén com una pèrdua del desig (pulsió de vida) en favor d’un guany de gaudi vinculat a la pulsió de mort.
2. Quins senyals acostumen a indicar que una persona podria necessitar ajuda?
Depenent de la persona, els símptomes depressius poden manifestar-se de diferents maneres: deixar de menjar o menjar en excés, dificultats per dormir, problemes per dur a terme les tasques habituals del dia a dia… En termes generals, es tracta d’un desinterès pel món i pel que envolta la persona, d’un empobriment de l’estat afectiu.
Algunes de les característiques més habituals de les depressions són la tristesa i la inhibició, acompanyades de desgana, abatiment, aïllament, desesperança, dolor, decepció i una forta autocrítica.
3. Com acompanyeu la depressió des de CIPAIS? Quin és l’enfocament propi del centre?
A CIPAIS entenem la clínica depressiva com una resposta —afectiva i inconscient— de l’ésser davant d’algun esdeveniment, intern o extern, inscrit en la seva biografia vital. Per tant, no tractem la depressió com una entitat diagnòstica en si mateixa, ni com un simple conjunt de símptomes, sinó que ens interessa la història i el relat de cada persona en relació amb l’aparició del símptoma: en quin moment vital emergeix, en quin context biogràfic i emocional, etc.
A CIPAIS entenem l’acompanyament terapèutic com un procés que parteix de la singularitat de cada persona. Cada cas és diferent, tant pel moment vital com per la història personal i relacional, i per això acompanyem cada situació atenent les necessitats particulars de qui consulta, buscant la manera més adequada d’abordar el seu malestar.
La relació terapèutica és un element central en la nostra pràctica clínica i un tret distintiu del centre. Des del primer moment, donem importància a l’acollida de la persona tal com arriba. Per aquest motiu, oferim una primera visita subvencionada d’acollida, que permet identificar i comprendre el malestar present i valorar quin tipus d’acompanyament terapèutic pot ser el més indicat. Aquest primer espai facilita la creació d’un marc de confiança i d’escolta que fa possible iniciar el procés terapèutic.
4. Quina recomanació faries a algú que està vivint un moment depressiu, o a les persones del seu entorn?
És fonamental detectar el patiment emocional a temps i poder-lo escoltar i atendre, per tal d’entendre què s’ha desestabilitzat en la vida de la persona que manifesta simptomatologia depressiva i poder fer alguna cosa al respecte.
Per descomptat, recomanaria seguir un procés terapèutic i, si cal, complementar-lo amb un tractament farmacològic de suport.
A les persones de l’entorn els diria que tinguin molta paciència, ja que no es tracta de donar missatges d’ànim en el sentit de suggerir accions per “sortir” de la depressió (com ara: va, anima’t, surt una mica a donar una volta i ja veuràs com se’t passarà). La depressió no és un “lloc” on una persona entra, cau o surt. És una caiguda afectiva i vital molt important, i cal acompanyar-la des del reconeixement, la serenor i la calma, sense empènyer ni alliçonar la persona que la pateix sobre el que hauria de fer.
Les persones de l’entorn d’algú que està vivint un moment depressiu també han de ser curoses de no actuar des de l’angoixa que pot generar la impotència. És important que es permetin espais de cura pròpia, per tal de poder acompanyar l’altra persona d’una manera més sostinguda i saludable.