Recomanació literària: “Dies de tot” de Blanca Soler

Published on: 1 febrer, 20182 febrer, 2018Author: Equip CIPAISComment: 0

Llibre: “Dies de tot”

Autora: Blanca Soler

Editorial: Columna edicions

Una professora de llengua i literatura agafa la baixa per depressió i fibromiàlgia, vora els 60 anys.

En aquesta obra es revisa els anys viscuts, els ideals, el camí recorregut, la professió, la maternitat, les amistats, l’amor, com afrontar la vellesa i com adaptar-se als canvis socials que impliquen, necessàriament, canvis en les polítiques educatives -i no sempre es produeixen-, l’esgotament, el “cremar-se” (fenomen també conegut com a burnout), la pèrdua de motivació i ganes, el cos que es queixa en silenci…

De lectura amena, és un llibre que desgrana algunes de les situacions que nosaltres, com a professionals de la salut, trobem a les consultes.

En aquest cas la mirada és la d’una dona que s’ha entregat a la seva professió i que en aquest moment de la vida en què fa una aturada (baixa laboral) es permet fer una reflexió sobre la vida que ha viscut i, més important encara, sobre com vol/pot afrontar la vida d’ara endavant.

Diagnosticada de fibromiàlgia i depressió, fa l’esforç d’escriure sobre els seus sentiments i pensament. Cito: “ (…)escric perquè l’ànim millora davant el fet d’haver sabut escriure una pàgina. Perquè rellegir els propis escrits ajuda a rectificar, a millorar, a avançar, igual que es fa amb el text. Perquè el mal de cap s’esvaeix, encara que sigui momentàniament, i dóna treva. Perquè cal explicar els neguits, els desitjos, les pors, les penes, encara que sigui, en un full blanc, a un mateix. (…).”

Així doncs, troba una sortida creativa i terapèutica al seu malestar (aquest procés es coneix com sublimació).

Cal destacar que el recurs de l’escriptura ha estat des de sempre, una via –creativa- de fer front al dolor emocional, però no és aplicable i vàlid sempre ni per a tothom.

La nostra aposta és oferir un espai de confiança i escolta des del respecte per donar lloc al relat del dolor (emocional i físic) per, així com diu l’autora, revisar la vida viscuda per identificar i conèixer què fa patir, què preocupa, espanta, etc. (tant allò més conscient, com aquells factors més inconscients implicats en el nostre patiment) i, rectificar i/o buscar noves estratègies i eines d’afrontament, per seguir avançant, per continuar endavant.

Fa pocs mesos es va publicar la notícia que Lady Gaga suspenia concerts programats a causa de la Fibromàlgia que pateix des de fa anys i que ella relaciona amb un fet traumàtic que va viure a l’edat de 19 anys:

També l’autora de Dies de Tot, reflecteix aquesta relació en el seu llibre:

“(…) aquesta nova tendència d’alguns metges de pensar que la part emocional té molt a veure amb els mals físics. Comentaven aquest fet, les possibilitats, les influències. Com podia ser que la vida ens passés factura després de tants anys? Com uns fets que en el seu moment van semblar superats podien, al cap del temps, picar a la porta i fer pagar a aquell cos tots els disgustos, problemes i maldecaps?”.

A les nostres consultes trobem amb persones que arriben amb un dolor molt focalitzat en el cos i que si permeten donar-se un temps i un espai per parlar del dolor, apareix, sovint, un dolor de l’ànima (PSIQUE) que té una història, un relat que cal escoltar i atendre.

En aquest sentit a CIPAIS vam realitzar un projecte anomenat Grup de dinamització adreçat a pacients amb dolor crònic localitzat, en col·laboració amb professionals sanitaris del CAP ROGER DE FLOR, conduït per Eduard Tàpias, psicòleg Clínic, juntament amb Glòria Martínez, terapeuta corporal, en el que s’assenyala la importància de compartir i donar veu a allò que ens passa i que sentim.

Finalment, també cal recordar que a la vida, efectivament, hi ha Dies de Tot… acceptar els nostres límits i els límits dels altres, rebaixar expectatives impossibles i fer-les més possibles, habitables, satisfactòries, i entendre que no sempre les coses surten com esperat, desitjat, ideat o projectat… Aquesta és la nostra aposta per poder continuar endavant amb una mica menys patiment i dolor…

Dad palabra al dolor: el dolor que no habla gime en el corazón hasta que lo rompe.

William Shakespeare

Gabriela Leibenger. Equip Clínic CIPAIS
Psicòloga col. 12317