Per què tenir en compte els somnis?

Escoltem persones que arriben angoixades, deprimides, amb estrès… prenent fàrmacs o sense prendre’n. Donem suport i afavorim la possibilitat de preguntar-se certs “per què” en relació amb el que els ha portat a la situació present.

Com més ens esforcem per oblidar el que és dolorós o desagradable, més força té i més malestar produeix, retornant a través de les formacions de l’inconscient: símptomes, lapsus, oblits, actes fallits, somnis. Per això és important escoltar i desxifrar els seus senyals.

El camí més directe a l’inconscient son els nostres somnis.
No és casual el que somiem, el que ha estat reprimit intenta fer-se conscient. El que recordem és la part manifesta del somni i a mesura que anem produint associacions va emergint la part latent. No es tracta del fet que tal somni signifiqui genèricament tal cosa si no de facilitar que cada subjecte li doni els diferents sentits des de les seves pròpies vivències, desitjos i emocions per tal d’anar teixint, obrint espai, agafant perspectiva, aclarint i elaborant.

Els somnis, així com els lapsus o els acudits, donen constància de l’existència d’una funció autònoma del significant (de la paraula), diferent i inclús divergent del discurs intencional. Aquesta funció no és de comunicació, sinó de fer escoltar -la veritat- de cadascun. El somni transcriu les preferències del subjecte en l’elecció dels -seus colors-.
És la posició d’un escriba que transcriu un missatge en jeroglífics. El desig es realitza, però ho fa d’una manera disfressada, caldrà desxifrar-ho.

La psicoanàlisi ens permet obrir camí a això que no s’escolta en allò que s’està dient, mitjançant l’escolta i la intervenció de l’analista. No es tracta ni de suggestionar ni d’anestesiar el sofriment, sinó de clarificar-ho, per tal que cada subjecte condueixi la seva vida, amb menys patiment, des del seu propi i particular desig.

Isabel Barcia. Equip Clínic CIPAIS
Psicóloga col. 351. Psicoanalista.