L’adolescència

 Què preocupa als pares d’un/a adolescent?

Què ocupa a l’adolescent contemporani?

L’adolescència és una etapa de la vida fonamental en la construcció de la identitat i personalitat del subjecte. És un passatge entre la vida infantil i la vida adulta, un moment de reestructuracions amb canvis profunds tant a nivell extern com intern.

CC-MayoNetas
CC-MayoNetas

Sovint se l’anomena “crisi adolescent”, i com a tal representa deixar enrere idees, pensaments, patrons de relació,…  per adquirir-ne de nous. És un recorregut sovint dolorós però també gratificant.

Sovint els/les pares/mares solen pre-ocupar-se  per l’entrada en aquesta etapa dels seus fills/es fins i tot abans que arribin a la pubertat. Genera incertesa la nova definició del seu rol de pares/mares i els nous reptes que proposa l’adolescent van freqüentment lligats amb el moment històric i els valors imperants en aquella societat.

Tanmateix, l’adolescent d’avui i el d’ahir no han canviat substancialment en alguns aspectes. Segueix ocupant-se de buscar els seus espais d’autonomia, gran part de la seva energia està destinada a la relació amb els seus iguals, la sexualitat és una nova font d’inseguretats i satisfaccions, entre d’altres.

Trobar la manera particular d’explorar el propi camí, fent aflorar les potencialitats i desitjos, amb uns límits que segueixin sostenint el subjecte, i gaudir d’una dinàmica familiar on l’afecte i el respecte mutu vagin de la mà, són alguns dels ingredients per acompanyar el jove en el seu desenvolupament i creixement personal.

La particularitat de l’actualitat ve en gran part determinada per la influència de les noves tecnologies (mòbil, fòrums,  messenger, …) i les noves formes de relacionar-se que se’n deriven, per les noves addiccions (internet, …) o pel valor de les figures d’autoritat en la societat actual.

A l’Equip Clínic Cipais atenem tant a adolescents en la seva demanda individual, com a pares i mares que requereixin atenció a una problemàtica familiar i/o del seu fill/a. Gaudir d’un espai d’escolta pot ajudar a discriminar entre el que és “normal” fruit de l’adolescència  i el que és motiu d’alerta i cal “ocupar-se’n”.

Laura Peiró. Equip Clínic CIPAIS
Psicòloga col. 11822

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


9 + 3 =


Tornar a l'inici