Començar un curs amb interrogants

Aquest inici de curs escolar serà diferent després dels fets ocorreguts fa pocs dies a Barcelona, Cambrils, Ripoll, Alcanar, Subirats. Aquesta vegada ens ha tocat de molt a prop, i estant a punt de començar un nou curs.

Al nostre país hi conviu una gran diversitat de famílies i persones vingudes d’arreu del món i de manera especial, aquests dies s’obren interrogants cap a professionals de l’ensenyament i cap a la població escolar, tant d’alumnes com de pares i mares. Preguntes que en altres moments no es feien, ara hi són presents.

– Qui sou?

– Perquè heu vingut?

– Per què porteu mocador?

– Quina influència té la religió en les vostres vides?

Preguntar-se i no entendre provoca exclusió. Tant a les societats més petites a les ciutats més grans. I fa que la imaginació “voli” construint afirmacions no contrastades com:

“Ells s’emporten totes les ajudes”.

O, “no volen treballar”.

“Les beques menjador només són per la gent de fora…”…

Tot això, fa que ens mirem d’una altra manera? Ens fa trobar raons per apartar-nos i apartar-los?  Per què? Aspirem a tenir una mateixa identitat i una societat del tot homogènia? El filòsof Nicolàs Grimaldi a “Los Nuevos sonámbulos” diu que: “l’antiga necessitat dels emigrants d’assimilar-se per fondre’s i fondre’s per adaptar-se, és substituïda per la voluntat de no assimilar-se i no fondre’s per conservar la pròpia identitat… El món sencer es convertirà en una mena de gran museu etnogràfic en el qual coexistirà la més gran diversitat de societats, costums i religions”.

L’escola és el lloc de trobada de tots i cada vegada més, és un mapa multicolor i pluricultural. Fa molts anys que Catalunya parla d’escola inclusiva i d’atenció a la diversitat. Segons defineixen, els professors del College of Education de la University of Northern de Iowa (USA) Susan i William Stainback, “l’educació inclusiva és un procés pel qual s’ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció pel que fa a la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de seguir sent membres de les aules regulars i d’aprendre dels seus companys, i amb ells, a l’aula.” I segons el professor, Héctor Gómez Beldazo, atendre a la diversitat consisteix a facilitar l’aprenentatge de tots els alumnes creant criteris generals per poder ensenyar a tothom i, afavorir la socialització.

Cap d’aquests dos valors es poden qüestionar perquè l’educació és un dret i les nostres escoles han de ser inclusives en la diversitat d’alumnes i famílies. L’alumnat, aquest any continua sent el mateix que l’any passat, i l’anterior. Malgrat que els fets ocorreguts aquest mes d’agost ens omplin d’interrogants, l’escola ha de ser l’element que ens faci sentir part de la comunitat del lloc a on vivim.

Aquests dies alguns professionals de l’ensenyament han dit en veu alta “ens espera una tardor complexa” referint-se al retrobament a les aules de la diversitat d’alumnes i dels conflictes que es poden donar a partir d’un col·lectiu de persones que han quedat assenyalades per una raó d’ètnia i religió com a properes a idees radicalistes.  Per altra banda, el Departament d’Ensenyament posa a disposició formació específica per detectar el radicalisme malgrat que tots sabem que el radicalisme de veritat, el que de veritat ens fa por, se silencia sempre, inclòs dins les pròpies famílies, per tant, cap a l’entorn més proper encara està ben amagat.

Des de l’escola, si parlem d’una nova mirada, com ha de ser? Quines coses hem de tenir en compte per realment incloure a alumnes i famílies en la nostra societat i el nostre fet cultural? Cal potenciar espais comuns de convivència per tenir el sentiment d’inclusió social perquè és en el context de sentir-se part de la societat a on es viu, a on es participa, a on es té espai i escolta el que pot fer canviar les coses i minimitzar els riscos.

Ester Fornells Admella
Pedagoga Equip Clínic CIPAIS

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


2 + 9 =


Tornar a l'inici