15M Dia Mundial de les Famílies: conversar sobre vincles, acompanyament i creixement
El proper 15 de maig, amb motiu del Dia Mundial de les Famílies, des de CIPAIS volem posar en valor el paper fonamental que la família té en el desenvolupament emocional, social i psicològic de les persones.
La família és el primer espai on aprenem a vincular-nos, a expressar emocions, a sentir-nos cuidats i també a afrontar límits, canvis i reptes. Cada família és única i cada etapa vital comporta noves necessitats, preguntes i aprenentatges.
Per aquest motiu, compartim una conversa amb Maria del Carmen Collado, psicòloga clínica i membre de la comissió infantojuvenil, per reflexionar sobre com acompanyar infants i adolescents en el seu creixement, quina importància té el clima familiar i com construir relacions més sanes i segures dins la llar.
1.- Com és la família en l’actualitat?
El concepte de família s’ha anat transformant amb el temps. En l’actualitat existeixen diferents formes de conformar una família i assistim a una multiplicació de models familiars. Ja no es parla únicament de família en un sentit tradicional, sinó també de parentalitat, un terme que permet incloure la diversitat de configuracions actuals.
Les noves formes de família estan travessades, a més, pels canvis socials i pel progrés de les tècniques de reproducció i procreació. Així doncs, trobem famílies de totes les tipologies.
2.- Quina és la funció de la família en la criança? Què és el que es manté inalterable?
La funció de la família, sigui quina sigui la seva configuració, és donar a l’infant un lloc subjectiu: guiar-lo, educar-lo i acompanyar-lo respectant la seva singularitat. Per això, és fonamental la presència d’un altre que, a través de la paraula i el llenguatge, possibiliti la constitució subjectiva de l’infant.
El que es manté inalterable és la construcció d’un ésser humà, és a dir, la necessitat que existeixi algú que el nomeni, que el reconegui i que s’ocupi d’ell des del desig de cuidar-lo i acompanyar-lo en la vida. Això implica cobrir les seves necessitats bàsiques —alimentació, protecció, descans i cura—, però també, i fonamentalment, acollir-lo com un ésser únic, donant-li un lloc simbòlic dins l’estructura de la família i en la línia de les generacions.
Acompanyar un fill suposa reconèixer la seva particularitat i no tractar de modelar-lo segons idees universals o expectatives rígides, com succeeix en molts casos en què ja es té un pla determinat.
3.- Els límits i les normes sovint generen debat i són motiu de tensió dins les famílies. Quina funció compleixen?
En l’actualitat, molts dels paràmetres tradicionals vinculats als límits s’han debilitat. Els límits, però, continuen sent fonamentals i comencen a construir-se des dels primers moments de la vida.
Establir límits implica una feina tant per als pares com per als fills. Requereix acompanyament, regulació i també renúncies per ambdues parts. Els infants necessiten adults que els orientin i els ajudin a autoregular-se.
Les pantalles i el món virtual han irromput de manera decisiva en la vida quotidiana, generant noves dificultats en relació amb els límits. En edats primerenques, els infants necessiten prioritàriament la trobada amb altres humans, no virtuals, que sostinguin les cures, la protecció i el vincle afectiu, imprescindibles per al seu desenvolupament i la seva constitució subjectiva.
Per això, resulta essencial regular el vincle dels fills amb les pantalles, fet que implica noves formes de negociació en la vida familiar. No es tracta únicament de prohibir, sinó també d’acompanyar i orientar.
Quan els pares intenten posar límits des del càstig o l’exigència, però al mateix temps no poden desprendre’s de les seves pantalles, es produeix una incoherència que debilita l’autoritat. L’autoritat no se sosté únicament en el “no”, sinó també en la capacitat d’habilitar i sostenir un “sí” coherent.
4.- Com influeixen els rols atorgats per la família als fills?
L’atribució de rols dins d’una família està profundament lligada a la història i a l’inconscient de cada pare i mare. Moltes d’aquestes marques es transmeten de manera inconscient i poden tenir efectes en la vida subjectiva dels fills.
Cada infant, però, també fa una elecció singular davant allò que percep del seu entorn familiar. Els rols familiars influeixen, però afortunadament no determinen completament el destí d’una persona, i això es pot escoltar i captar en les nostres consultes, fins i tot en infants ben petits, a través de les seves paraules i els seus jocs.
5.- Quan una família consulta per dificultats amb un infant o adolescent, per on comenceu a escoltar?
Per iniciar un tractament analític, el primer que cal és escoltar i discernir quina és la demanda dels pares en relació amb el seu fill o filla. Generalment, consulten quan apareix una angoixa o un símptoma que no aconsegueixen resoldre.
És important situar, com dèiem al principi, quin lloc ocupa aquest infant o adolescent dins la família, tenint present que aquest lloc pot ser diferent per a cada integrant: per a la mare, per al pare i per al mateix fill.
Amb freqüència, les preocupacions dels pares no coincideixen amb allò que li passa a l’infant o adolescent. Per això, es tracta d’examinar la relació entre la demanda familiar i el malestar subjectiu del fill o filla.
Donar lloc a la paraula dels infants i adolescents permet que puguin construir una lectura pròpia d’allò que els passa i del seu entorn. L’objectiu és afavorir que aquells que acudeixen a consulta puguin escoltar-se a si mateixos, diferenciar-se de les expectatives parentals i trobar una orientació singular.
Per finalitzar, m’agradaria compartir una reflexió. Venim constatant, tant en les nostres consultes com en els grups de reflexió amb pares i mares que realitzem des de fa anys, que certes modalitats actuals de criança poden dificultar els processos de separació necessaris per créixer de forma autònoma i responsable.