Entrevista a Anna Gasull, coordinadora d’atenció a la infància i membre de l’Equip Clínic CIPAIS, en el dia mundial dels drets dels infants.

Els drets de la infància reconeguts per Nacions Unides (ONU) i UNICEF (que n’és l’agència principal de defensa) es basen sobretot en la Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989), un tractat internacional ratificat gairebé per tots els països del món.

Aquests drets es poden resumir en quatre grans principis bàsics:

1. No discriminació → tots els infants tenen els mateixos drets, sense importar el seu origen, gènere, llengua, religió, condició social, discapacitat, etc.
   
2. Interès superior de l’infant → totes les decisions que afecten els infants han de posar per davant el seu benestar i desenvolupament.
   
3. Dret a la vida, supervivència i desenvolupament → cada infant té dret a viure i créixer de manera saludable, física, emocional, intel·lectual i social.
   
4. Dret a expressar la seva opinió i ser escoltat → els infants tenen dret a dir què pensen i que la seva opinió sigui tinguda en compte en les qüestions que els afecten.

A partir d’aquests principis, la Convenció concreta drets específics, entre ells dos resulten especialment rellevants des de la mirada del benestar emocional i la salut mental:

• El dret a viure en família i a ser estimat: tenir vincles estables i segurs és fonamental per al desenvolupament emocional. Quan un infant creix amb la possibilitat de sentir-se estimat i reconegut, construeix una base de seguretat interna que l’acompanyarà tota la vida. En canvi, la manca d’aquests vincles pot comportar dificultats emocionals i psicològiques.
  
• El dret al joc i a l’educació: més enllà de ser un dret fonamental, el joc és una eina essencial per aprendre, expressar-se i relacionar-se. Jugar no és una activitat accessòria, sinó una via privilegiada per elaborar emocions, descobrir el món i construir la pròpia identitat.
  

AL Equip Clínic Cipais, oferim atenció psicoterapèutica, amb una orientació psicoanalítica que permet: respectar i escoltar els infants, reconèixer-los com a subjectes amb emocions pròpies i oferir-los espais on família i joc esdevenen pilars del tractament.

Entrevista a la coordinadora d’atenció a la infància de Cipais

1. El Dia Mundial de la Infància ens recorda que els infants tenen dret a créixer en família i a ser estimats. Com es tradueix aquest dret en la vostra pràctica clínica?

Cal tenir present que “ser estimat” no és un dret que es pugui legislar, però sí que és una necessitat fonamental que cal protegir. Des de CIPAIS entenem que estimar és una contingència, no una obligació legal, i que l’amor no sempre té un lligam biològic: hi ha moltes formes de vincle i de família capaces de sostenir i cuidar un infant.

Si bé no som un centre de detecció, observem sovint desajustos o situacions de malestar en els infants, i treballem per acompanyar tant l’infant com la seva família. L’objectiu és ajudar-los a comprendre les seves tensions i a ajustar la relació perquè torni a ser un espai segur i saludable. Entendre i intervenir en aquests vincles familiars és essencial per protegir la infància i afavorir el desenvolupament emocional.

També hem de ser conscients que no tots els infants poden gaudir plenament dels seus drets, sigui per circumstàncies personals, socials o econòmiques. En aquests casos, la nostra tasca és acollir el seu patiment, oferir-los recursos i acompanyar-los a buscar sortides.

2. Des de Cipais, com s’entén el paper del joc en el desenvolupament emocional dels infants?

El joc és essencial per a la construcció psíquica dels infants. No és només una activitat lúdica, sinó un instrument per comprendre el món, expressar emocions i donar significat a les experiències. Són petits investigadors. El joc té una funció simbòlica molt important: a través d’ell, els infants poden elaborar el que viuen, transformar el que els fa mal i començar a singularitzar-se com a subjectes.

Les famílies hi tenen un paper clau. Són elles les que introdueixen els primers objectes —els sonalls, els peluixos, els “dudus”—, que constitueixen una primera forma de mediació entre l’infant i el món. A CIPAIS utilitzem el joc com a eina clínica. Estem atents a quin joc fa cada nen/a quant juga. No hi ha un significat previ ni donem res per suposat, com tampoc en els somnis. És un mitjà d’expressió quan no disposen encara de la paraula perquè són petits o perquè no tenen els recursos simbòlics per fer-ho.

El joc permet als infants reproduir activament allò que han viscut passivament, canalitzant així emocions i malestars. És, per tant, una via natural d’elaboració psíquica i de creixement.

3. Quina relació hi ha entre família i joc? Es poden reforçar mútuament com a espais de benestar?

Sens dubte. Família i joc són espais que es nodreixen mútuament. Els pares i mares no necessiten ser experts en jocs, sinó estar disponibles: poder compartir moments, escoltar i permetre que el nen o la nena prengui iniciativa. No es tracta d’estar “a sobre”, sinó de ser-hi, d’acompanyar i afavorir que el joc flueixi.

Cada pare i mare té els seus propis recursos, uns tenen més habilitats per jugar, altres no, però és la seva disponibilitat l’essencial. Els infants aprofiten aquests moments per preguntar, imaginar i comprendre el que els envolta. Fins i tot l’avorriment té una funció positiva: quan un infant s’avorreix, es pot fer preguntes, crear, pensar, genera un espai intern necessari per al desenvolupament.

4. Quins riscos observeu quan aquests drets (a viure en família o a jugar) no es respecten?

Quan aquests drets no es poden garantir, els infants viuen situacions de patiment que poden afectar el seu desenvolupament emocional i social. La manca d’un entorn familiar estable o la impossibilitat de jugar i expressar-se pot generar angoixa, inseguretat o dificultats en el vincle amb els altres.

A CIPAIS treballem per detectar i acompanyar aquestes situacions delicades, intervenint amb les famílies, les escoles i els educadors per ajudar els infants a trobar mecanismes propis d’alleujament i de resiliència. Cada nen necessita una solució particular, adaptada a la seva història i context.

 
5. Què pot fer la societat, més enllà dels professionals, per contribuir a garantir aquests drets i afavorir el benestar emocional dels infants?

Com a societat, hem de vetllar per crear les condicions que permetin als infants créixer de manera digna. Això vol dir donar suport a les famílies, perquè són elles qui sostenen el desenvolupament emocional dels nens i nenes.

Per garantir aquests drets, han de disposar de condicions dignes: temps, estabilitat laboral, conciliació i recursos econòmics que permetin criar amb tranquil·litat i atenció. Sense aquest suport estructural, és molt difícil que puguin oferir espais de cura i joc.

També cal una mirada col·lectiva més atenta i empàtica cap a la infància, vivim en una societat molt ràpida, i això sovint dificulta el temps compartit. Cal alentir el ritme, trobar espais per jugar, estar junts i gaudir sense presses.