Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, conversem amb la Margarita Garcia, sòcia treballadora de la nostra entitat, amb una llarga trajectòria en l’atenció en salut mental.

Psicòloga col·legiada des del 2001, fa més de quinze anys que forma part l’Equip Clínic de CIPAIS, on acompanya adults i adolescents en processos psicoterapèutics. Actualment és membre de l’Equip Directiu, impulsant la formació clínica interna i projectes de difusió i treball en xarxa amb altres professionals de la salut. És la representant de la nostra entitat al Nucli impulsor de la Taula de Salut Mental de l’Eixample.

Apassionada per la psicoanàlisi i la seva aplicació assistencial, combina l’atenció directa amb la docència, sempre amb l’objectiu d’aprofundir en la comprensió del malestar i en noves maneres d’abordar-lo.

Avui commemorem el dia de la Salut Mental. Com definiries el concepte de salut mental?

És un terme que va més enllà de l’absència de trastorn mental. 

Per a l’OMS, la salut mental és un estat de benestar emocional que et permeti desenvolupar-te adequadament a nivell personal, comunitari i socioeconòmic.

Des de l’orientació psicoanalítica hi ha aquella célebre cita de Freud quan li van preguntar què era per a ell una persona sana i va respondre: “Una persona capaç d’estimar i treballar”.

Encara hi ha prejudicis o estigmes quan en parlem, o consideres que els darrers anys hi ha hagut una evolució? 

Per sort, cada cop hi ha menys estigma social. M’agrada pensar que queda lluny la idea de que una persona amb problemes de salut mental és agressiu, violent i ha d’estar tancat en un psiquiàtric perquè no pot treballar ni viure en societat. Sempre hi ha terreny de millora en el respecte a les diferències entre individus, però també és important que ens reconeguem que com a societat fem un esforç i està anant bé. Cada cop reconeixem tots plegats més fàcilment quan l’altre està patint i podria beneficiar-se d’un suport professional. És freqüent, sobretot en les generacions més joves, veure’ls compartir obertament que tenen un trastorn o recomanar-se els uns als altres anar al psicòleg.

Quins factors hi han estat determinants?

Anem guanyant consciència de què és important cuidar la nostra salut mental. Se’n parla més als mitjans de comunicació, a les escoles es fan polítiques d’integració a través de programes d’adaptació individual per alumnes amb dificultats, es fan xerrades per a l’alumnat, famílies i cos docent, hi ha grups d’autocures a  associacions i ONG del barri, a les feines hi ha polítiques de més flexibilitat per a la conciliació de la vida personal i laboral, etc.

El fet que la OMS digui que la salut mental i l’eliminació del seu estigma ha de ser una prioritat a totes les societats és un factor més. Al nostre país hem vist néixer després de la pandèmia la figura del Referent de Benestar Emocional Comunitari (RBEC) en els ambulatoris d’assistència primària. La nostra feina a Cipais es caracteritza pel treball en xarxa i hi col.laborem sempre que és possible, tant quan un pacient nostre necessita complementar la psicoteràpia amb algun altre recurs comunitari com quan és un professional de la xarxa, com la figura de RBEC, el que detecta malestar o risc psicosocial i deriva algú al nostre servei. 

Quins signes poden indicar que cal parar més atenció a la salut mental?

El que més ens pot ajudar és prendre’ns seriosament a nosaltres mateixos quan notem senyals de malestar: nerviosisme, esgotament, irritabilitat, desànim, ansietat, preocupacions excessives, plor, dificultats per dormir, etc. i demanar ajuda. 

A vegades és algú del nostre entorn personal el que se n’adona i ens diuen allò de: “Ei, què et passa? Vols dir que estàs bé? No caldria anar al metge?”

Tant de bo tinguéssim tanta cura del que necessitem pel nostre benestar emocional, com de vegades la tenim per d’altres coses.

Què pot ajudar a tenir cura de la salut mental i a mantenir-la en bones condicions?

La prevenció caracteritza Cipais des dels primers anys en que vam iniciar la col.laboració amb l’assistència primaria. Convé fer una detecció temprana del malestar emocional, tant per part dels professionals (professorat, professionals sanitaris i socials, etc) com d’un mateix per prevenir que el malestar es cronifiqui o la persona acabi desenvolupament algun trastorn. 

La majoria de pacients que atenem a Cipais son persones com tu i com jo que no tenen cap diagnòstic de trastorn mental, pateixen  malestar emocional perquè estan travessant circumstàncies que poden ser molt diverses: conflictes familiars, a la feina, en les relacions personals, etc. que els porta a la consulta. 

Gran part de la població es pot beneficiar de disposar d’un espai d’escolta i de suport emocional en un clima de confiança amb un professional qualificat.