ENTREVISTA IRIS ROCH ARDANUY, GERENT DE L’EQUIP CLÍNIC CIPAIS

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, 8 de març, impulsem aquesta entrevista amb la gerent de CIPAIS, l’Iris Roch Ardanuy, per reflexionar sobre el paper de les dones en el món laboral, empresarial i social.

Aquesta conversa vol ser un espai de reconeixement, visibilització i inspiració, posant el focus en el lideratge femení dins del cooperativisme i l’economia social.

1. Trajectòria personal i professional

• Com va ser el seu camí fins a arribar a la gerència de CIPAIS?

Formo part de l’equip des de l’any 2013. La meva trajectòria professional, però, s’inicia abans: des de segon de batxillerat he compaginat estudis i feina, una experiència que m’ha aportat responsabilitat, autonomia i cultura d’esforç.

Quan em vaig incorporar a l’entitat era estudiant universitària i vaig assumir l’encàrrec d’impulsar l’àrea de comunicació. Venia d’una trajectòria de cinc anys treballant en la gestió de cursos de postgrau adreçats a càrrecs polítics a la UAB.

A CIPAIS he fet un recorregut progressiu, assumint responsabilitats de manera gradual. Sovint dic, en clau metafòrica, que sóc una mica de la “cantera” de l’entitat: he crescut des de dins, coneixent totes les etapes del projecte, des de les tasques més operatives fins a les responsabilitats de direcció.

En aquest procés, la transmissió per part de l’equip fundador va ser clau. Vaig tenir l’oportunitat d’aprendre des de la pràctica, assumir responsabilitats de manera progressiva i construir criteri propi. Aquesta confiança sostinguda és el que fa possible un creixement real i facilita els processos de relleu dins l’organització.

• Quins moments han estat clau en la seva trajectòria com a dona i com a líder?

Alguns moments clau han estat assumir responsabilitats de manera progressiva dins l’entitat; fer el pas cap a la responsabilitat societària en un moment de relleu generacional i, posteriorment, acceptar la proposta d’assumir la gerència. Cada etapa m’ha obligat a revisar-me, a posicionar-me i a guanyar seguretat en el meu criteri.

2. El significat del 8M

• Quin vincle té CIPAIS amb el 8M?

En el nostre cas, el 8M té un significat especial.

Per un costat, aproximadament el 90% de les persones sòcies i treballadores som dones. Això fa que la reflexió sobre el paper de les dones, especialment en l’àmbit de les cures i l’acompanyament clínic, sigui molt present en el nostre dia a dia.

D’altra banda, el 8M també està molt vinculat a la nostra tasca assistencial. Un dels primers programes comunitaris de CIPAIS, a finals dels anys noranta, va ser d’atenció psicosocial a la dona, una població que encara avui presenta diferències significatives en termes de salut i benestar.

L’impacte en la salut i l’autonomia de moltes dones sovint es manifesta en el cos i en el malestar emocional: dolors persistents, angoixa, insomni o dificultats relacionals. Per això, al llarg dels anys hem impulsat diversos programes d’acompanyament on principalment hi participen dones, com ara els espais de suport psicosocial per a persones amb fibromiàlgia.

• Creus que encara és necessari reivindicar aquest dia en l’àmbit del treball? Per què?

Sí, considero que continua sent necessari. El 8M és una oportunitat per reflexionar sobre el lloc que ocupem les dones en l’àmbit públic: el treball, l’oci, la família i la vida social.

Històricament, les dones hem passat de l’esfera privada a la pública, i aquest canvi ha generat tensions i transformacions estructurals. Encara hi ha desigualtats, invisibilitzacions i càrregues desiguals que cal revisar. 

Reivindicar aquest dia no és només mirar enrere, sinó continuar avançant amb consciència crítica.

3. Dona i lideratge

• Quines diferències veus o penses que hi ha entre liderar des d’una mirada femenina i des d’altres models més tradicionals?

Entenc el lideratge com un camí que es construeix caminant. A l’hora de liderar hi ha dues esferes que considero essencials: les persones que conformen l’equip i el projecte col·lectiu que volem sostenir.

Per una banda, generar espais de confiança i corresponsabilitat on les persones puguin créixer i aportar des del seu potencial. Per l’altra, garantir estructura: claredat en les responsabilitats, límits ben definits i una organització que doni estabilitat al treball.

La meva manera d’entendre la feina parteix de la motivació i la vocació. El treball és una part important de la vida: ens dona un lloc al món, ens permet relacionar-nos i construir-nos. En aquest sentit, les cures també són una base fonamental d’una entitat. Cuidar l’equip i cuidar-se un mateix és essencial per treballar amb qualitat i sostenibilitat en el temps.

A CIPAIS aquesta mirada forma part de la nostra manera de treballar. Coneixem les realitats de les persones de l’equip i procurem adaptar-nos-hi, redistribuint responsabilitats i energia quan cal. Quan l’equip se sent sostingut i compromès amb el projecte, la qualitat del treball es fa evident.

• Ha viscut situacions de desigualtat pel fet de ser dona en el món professional?

Sí, i hi afegiria també pel fet de ser jove. Sovint les dones ens hem de fer valer constantment, posar en paraules els nostres mèrits i legitimar els nostres assoliments, que no sempre són reconeguts de manera natural.

Encara persisteixen estereotips com la idea que les dones no entenem de gestió econòmica, d’objectius o de presa de decisions estratègiques, o que som “massa emocionals” per liderar determinats espais. Aquests imaginaris, encara que subtils, es tradueixen sovint en actituds paternalistes o en una exigència afegida de demostrar constantment la pròpia vàlua.

Reduir el lideratge a una qüestió emocional o racional en funció del sexe és una simplificació que no reflecteix la complexitat real de les persones.

En contraposició, he tingut referents professionals que han confiat en mi des del primer moment, impulsant-me des de la responsabilitat i la confiança, sense distingir per raó de sexe. Aquesta confiança és clau per al creixement i per consolidar lideratges sòlids.

4. Cooperativisme i igualtat

• Quin paper juga el model cooperatiu en la promoció de la igualtat?

En un context social que tendeix cada cop més cap a l’individualisme i la fragmentació, el model cooperatiu representa una aposta per la comunitat, la corresponsabilitat i el consens.

No hi ha cooperativa sense equip, ni sense voluntat d’arribar a acords. La presa de decisions compartida i la participació activa afavoreixen estructures més horitzontals i equitatives.

• Creu que les cooperatives ofereixen més oportunitats a les dones que altres models d’empresa?

En general, el model cooperatiu facilita espais de participació i corresponsabilitat que poden afavorir l’accés de les dones a espais de decisió. No obstant això, la igualtat no és automàtica: cal una voluntat explícita i una pràctica coherent.

• Com es treballa la perspectiva de gènere dins de CIPAIS? Quines polítiques o pràctiques internes hi destacaria?

Les persones sòcies compartim la mateixa categoria laboral i es valora per igual l’aportació del treball, la responsabilitat i el compromís de cadascuna.

Aquesta mirada forma part de l’estructura de l’entitat. Des de l’any 2017 disposem d’un Pla d’Igualtat propi, impulsat de manera voluntària tot i que legalment no ens era exigible. Vam considerar que els valors cooperatius havien de concretar-se en mesures reals i revisables.

En el dia a dia això es tradueix en transparència en la gestió econòmica, participació en la presa de decisions —que passen per l’Assemblea— i una organització flexible que permet adaptar les jornades a les necessitats vitals.

Entenem la perspectiva de gènere com una manera de fer que travessa tota l’organització: garantir espais de participació, corresponsabilitat i respecte dins del projecte col·lectiu.

5. Dona, treball i conciliació

• Quins reptes afronten les dones a l’hora de combinar vida personal i professional?

Un dels principals reptes continua sent la gestió de les cures i la conciliació, que encara recau majoritàriament sobre les dones. Això implica equilibrar responsabilitats professionals amb les familiars i personals, sovint amb una exigència molt elevada.

A més, la conciliació no és només una qüestió logística sobre qui s’ocupa físicament de les cures —fills, filles o persones dependents—, sinó també de la càrrega mental que comporta sostenir el dia a dia familiar: organitzar cites mèdiques, gestionar el menjar, recordar compromisos escolars o socials o anticipar necessitats.

Reconèixer aquesta dimensió és important per entendre que la conciliació no es resol només amb horaris, sinó també amb una distribució més equitativa de les responsabilitats i de la planificació de la vida quotidiana.

En certa manera, aquesta mateixa lògica també es dona en l’àmbit laboral. La gestió de les tasques no és només l’execució, sinó també la capacitat de tenir una mirada global: entendre en quins àmbits impacta cada decisió, quines persones hi estan implicades i com s’articulen els processos. Aquesta mirada d’estructura i anticipació és una competència sovint poc visible, però fonamental per sostenir els projectes col·lectius.

• Com contribueix CIPAIS a facilitar aquesta conciliació?

A CIPAIS, l’organització dels horaris parteix d’una proposta de les persones sòcies, que el Consell Rector valida. La gestió del temps és flexible i es construeix com un pacte entre les necessitats individuals i les col·lectives.

També és cert que en l’àmbit de la prevenció i la promoció de la salut mental hi ha una tensió estructural: moltes persones només poden accedir a l’acompanyament fora de l’horari laboral, i això sovint implica treballar en franges de tarda. Aquest fet pot entrar en conflicte amb les necessitats de conciliació dels propis professionals.

Per això intentem trobar equilibris, redistribuint horaris i responsabilitats i mantenint un diàleg constant dins l’equip per ajustar les càrregues de treball.

Amb les treballadores, la filosofia és la mateixa: escoltem les circumstàncies personals i busquem integrar-les en l’organització. Entenem que les adversitats i els canvis vitals formen part de la trajectòria de qualsevol persona. La conciliació no és un privilegi, sinó una manera coherent d’entendre el treball com una esfera més de la vida.

6. Impacte social i comunitari

• Quin paper tenen les dones en la transformació social que impulsa CIPAIS?

Les dones tenim un paper central, no només perquè som majoria a l’equip, sinó perquè sostenim bona part de l’àmbit de les cures en la societat. Això ens dona una experiència directa de les tensions, les sobrecàrregues i les desigualtats que després acompanyem professionalment.

A CIPAIS, la transformació social no és un eslògan; és una pràctica quotidiana que passa per generar espais de salut, consciència i responsabilitat personal. Les dones hi aportem mirada comunitària, capacitat d’escolta i una comprensió profunda de les dinàmiques relacionals.

• Com influeix el lideratge femení en l’atenció a les persones?

Influeix en la manera com entenem el vincle. Per a nosaltres, l’atenció no és només una intervenció tècnica, sinó una relació que requereix presència, límits clars i estructura.

El lideratge femení, tal com jo l’entenc, integra fermesa i cura. És possible posar ordre, sostenir decisions i marcar direcció, i alhora generar un espai segur i proper. Aquesta combinació repercuteix directament en la qualitat de l’atenció.

• Creu que la mirada femenina aporta un valor diferencial en l’àmbit social i sanitari?

Crec que més que parlar d’una mirada femenina essencial, hem de parlar d’una socialització femenina que ha entrenat moltes dones en l’escolta, la gestió emocional i la cura dels vincles.

Quan aquesta experiència es professionalitza i es combina amb formació, estructura i criteri clínic, esdevé un valor molt potent en l’àmbit social i sanitari.

Ara bé, també crec que aquesta mirada no és exclusiva de les dones. El repte és que aquestes competències —històricament associades a la feminitat— siguin reconegudes, valorades i compartides per tothom.

7. Missatge final

• Quin consell donaria a les dones que volen emprendre o liderar projectes socials?

Els diria que confiïn en el seu criteri i en la seva intuïció, però que ho sostinguin amb estructura, formació i xarxa. Emprendre o liderar no és només tenir una bona idea; és saber persistir, ordenar, negociar i demanar suport quan cal.

També els diria que no esperin sentir-se “prou preparades” per començar. Sovint la seguretat arriba caminant, assumint responsabilitats i acceptant que el lideratge es construeix en el procés.

I sobretot, que no ho facin soles. El cooperativisme ens recorda que els projectes col·lectius són més sòlids i sostenibles.

• Quin missatge voldria transmetre aquest 8M a la societat?

Que la igualtat no és una meta assolida, sinó un moviment constant de revisió i responsabilitat col·lectiva.

Que posar les cures al centre no és debilitat, sinó estructura social.

I que liderar des de la fermesa, la consciència i la comunitat no és una alternativa menor, sinó una manera madura i necessària de construir futur.