Per tenir… Un lloc al món. La filiació (Part 1)

La filiació simbòlica és una qüestió de desig, i no merament de procreació.

La família, està sotmesa a profunds canvis dels vincles tradicionals que no deixen de tenir repercussions en els seus membres i en les activitats que desenvolupen.
Redefinir els llaços conjugals i de pares-fills és un procés subjectiu que reclama temps, reflexió i una elaboració personal important, amb decisions.

Des dels nostres inicis com Equip hem volgut contribuir a la reflexió mitjançant la nostra escolta i intervenció tant des de l’àmbit clínic com socio-cultural.

Recordo amb motiu del 10è aniversari un cicle de debats al voltant dels canvis en la família actual, abordats a través del debat obert, qüestionant els prejudicis i estereotips negatius de les formes no convencionals de fer família, des-construïdes, recompostes, parelles de fet, unipersonals, homoparentals, adoptives, procreació artificial… Per respondre, més enllà d’ells, davant dels patiments de qui ens consulta.

Ara que just hem celebrat el 20è aniversari copsem una certa consolidació d’aquesta nova situació, malgrat tot, la incertesa i els interrogants apareixen… Quin tipus de família es vol construir? Quin lloc hi volem ocupar?

Constatem que aquest procés sol comportar angoixa i malestars que, si no s’encarrilen adequadament, poden derivar en diverses manifestacions de patiment psíquic: depressió, angoixa, alteracions en la salut, fracàs escolar o conductes de fugida amb risc de marginació social, entre d’altres.

Cal que fem una atenció particular a les dones que volen ser mares i a la funció materna en general doncs com diu Gemma Cánovas Sau

Cuidar a las mujeres madres especialmente, es cuidar tambien a la infancia y promover adultos en armonía consigo mismos. Una sociedad que se considere avanzada ha de tener esto bien presente. La maternidad es como un oficio y requiere ser construida.

Així doncs diferenciem engendrament real i adopció simbòlica.

La filiació, val a dir, el procés mitjançant el qual una criatura esdevé fill, és un procés simbòlic i no un acte biològic o natural. Filiació és adopció simbòlica. En aquesta lògica, tot fill és fill adoptat. Això vol dir que, perquè hi hagi un fill, ha d’haver almenys un adult que l’hagi adoptat simbòlicament com a tal, permetent-li habitar en el món des d’un lloc determinat.

En la crisi d’adolescència és inevitable, en tot individu, la pregunta per la filiació i els orígens, la inscripció transgeneracional i la reescriptura de la història pròpia: qui sóc? D’on vinc? Per on vaig? Preguntes essencials perquè un ésser humà pugui reconstruir el seu propi espai en el món.

Isabel Barcia. Equip Clínic CIPAIS
Psicóloga Col. 351. Psicoanalista