La importància de la comunitat a la qual ens confronta Adolescence
Des de Cafè i Social Media, programa de prevenció i acompanyament en l’ús de les pantalles en la infància i adolescència de Cipais, no hem perdut ocasió d’endinsar-nos en la sèrie d’actualitat, Adolescence, de Netflix. Una sèrie de 4 capítols que té un punt de partida inquietant on, a mesura que passen els fets, descobrim una realitat que ens interpel·la d’una forma o altra.
No volem estripar-vos la sèrie, però creiem important donar el nostre punt de vista i la nostra experiència, per tal d’entendre que explica Adolescence i perquè se n’està parlant tant.
La sèrie Adolescence ofereix una visió crua i realista sobre com les dinàmiques de les xarxes socials impacten la vida dels joves, mostrant com la pressió per adaptar-se a determinats estereotips de gènere es veu amplificada per les plataformes digitals. En un espai on la imatge i la percepció pública són clau, les joves es veuen sovint sotmeses a comentaris, etiquetes i filtres que redueixen el seu valor a l’aparença física. Aquest fenomen no només perpetua el masclisme, sinó que també l’amplifica: els cossos femenins són objectivats, els rols tradicionals de gènere es reforcen i les idees sobre la submissió o l’agressivitat masculines es veuen normalitzades a través de memes, missatges i tendències virals.
Les xarxes socials es converteixen en una extensió d’aquests estereotips, on el ciberassetjament i les agressions verbals són, malauradament, habituals… Les relacions de poder, sovint basades en l’asimetria de gènere, es veuen reflectides en aquests espais, amb comportaments masclistes que es difonen i es normalitzen en els grups d’amics, a vegades sense consciència de les conseqüències. Adolescence, ens insinua que l’ús de les xarxes és un vehicle per a la perpetuació i intensificació de conductes que s’han anat perpetuant en la història de la nostra societat.
Vivim en una era digital on les xarxes socials han esdevingut una eina fonamental per a la comunicació i la relació entre joves. Aquesta presència massiva de les pantalles en les vides de molts preadolescents i adolescents és debat avui dia sobre els seus efectes en el desenvolupament social i emocional. Més enllà de les oportunitats d’interacció, les xarxes socials també poden actuar com a catalitzadors de comportaments negatius, en particular, intensificant problemes socials ja existents com el masclisme.
Davant d’aquesta situació, és crucial que les famílies assumeixin un paper actiu en la protecció i l’acompanyament dels seus fills i filles. Adolescence, ens avisa, no els podem deixar sols, hem de saber què els passa i què fan quan estan amb les pantalles, el missatge que ressona fins al final de l’últim capítol.
La supervisió i la guia en l’ús de les xarxes socials són imprescindibles per a evitar que els joves s’exposin a continguts inadequats i normalitzin conductes violentes. Això no vol dir, però, caure en el control total, sinó més aviat establir diàlegs oberts sobre el què passa en aquestes plataformes, ajudar a identificar situacions de risc i promoure valors com el respecte i la igualtat. Així, les famílies han de ser un filtre i una referència davant les realitats que els fills i filles viuen, fomentant el pensament crític davant el qual veuen i comparteixen.
Alhora, la importància del paper comunitari. El jove en qüestió es relaciona amb diversos entorns i persones que tenen la funció d’observar, escoltar i reorientar algunes situacions. La família nuclear és un paper molt important, però també ho són altres famílies que s’hi relacionen, inclús altres membres de la família (avis, àvies, tiets i tietes, cosines i cosines…), el professorat, altres professionals d’entorns fora de l’horari escolar, veïns i veïnes, etc.
Com diem sovint, som educats per tots els agents amb els quals ens relacionem, tinguem el rol que tinguem a les seves vides. La corresponsabilitat és evident en aquests casos, quantes vegades en un espai familiar (sigui amb membres de la família, de l’escola, etc.) s’ha fet un comentari masclista que han pogut escoltar els menors?
Adolescence ens explica una història que ja sabem, durant els quatre capítols ens dona pinzellades, molt subtils de la problemàtica de rerefons, de com s’estructuren les relacions, de com es perpetuen els rols de gènere.
És la història que llegim cada dia als diaris, a les notícies només que aquest cop, el llop, és un nen. I això ens interpel·la a tota la societat.
Laura Almagro
Cafè i Social Media