Reflexions sobre el taller de noves tecnologies a l’adolescència per a pares i mares

Les demandes inicials dels pares en inscriure’s al taller han partit de la idea comuna de voler estar més informats, saber més, entorn la revolució tecnològica que està vivint la nostra societat, i que té un grau d’incidència major en l’adolescència dels nostres fills, en ser un dels col·lectius més atret per experimentar noves sensacions.

Tanmateix no és infreqüent  que la major part dels pares que assisteixen a tallers de tipus preventiu coneixen moltíssim les eines i recursos dels que es parla. Per tant, el que apareix en segon terme és un interès en saber com i on posar límits a l’ús d’aquests instruments per la por als mals usos, possibles perills i/o inclús abusos que podrien desencadenar situacions complicades, sovint poc calculades en els joves.

Cada vegada se sent més a parlar de les “TIC” (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i hi ha més guies amb pautes i recomanacions per unes bones pràctiques.  I amb els anys es publicaran resultats d’investigacions que ja estan actualment en procés.

Informació en podem aconseguir. És qüestió de temps i ganes.

Però igual d’important i que també ha sortit reflectit al llarg del taller, és la manera com transmetem als nostres fills que han de ser ells mateixos els responsables dels seus actes en la xarxa, igual que els hi demanem que ho siguin a l’escola, en el seu comportament amb els altres, en la convivència a casa.

Filtres de control parental poden ser útils però no en són un remei infal·lible. Tampoc el control com estil educatiu predominant. Això pot fer que l’adolescent encara s’allunyi més de poder explicar-nos quelcom. S’ha parlat sovint de la importància de donar confiança, lidiar amb la incertesa i donar cert marge per que experimentin, també a través dels seus errors.

El vincle afectiu i la dinàmica familiar que aconseguim establir, el paper com a referents adults que puguem donar, té un impacte en la manera d’actuar del jove, encara que semblin els amics la única influència possible!

No hem d’oblidar que l’adolescència és una etapa de la vida que com bé indica, té la connotació de canvis, pèrdues (dol), un passatge entre la vida infantil prop de les figures parentals a una vida adulta. En aquest camí cap a l’autonomia, els pares sovint pateixen amb més o menys mesura des del silenci les anades i vingudes d’aquests, les possibles contradiccions, els conflictes, les hormones, etc.

És un moment convuls que ens recorda que tots estem en procés de canvi, també els pares. El fill ja no accepta les indicacions com abans, ens qüestiona la nostra autoritat i el nostre saber.

També s’ha incorporat la idea que, malgrat els canvis continus que ens demanen adaptar-nos i que no “atrapem”, o que tinguem un excés de moltes coses en l’actualitat, hi ha qüestions comunes entre l’adolescència actual i la pròpia, com és la necessitat de diferenciació, d’experimentació i descoberta. I aquesta és una reivindicació sana que convé atendre.

Finalment, pel que s’ha anat exposant, sembla que hi ha dues demandes emergents en relació amb les TIC:
– En l’àmbit educatiu, reflexionar sobre els canvis continus que operen dins i fora de les aules, ja des de la primària (ús del Whatsapp, per exemple).
– En l’àmbit parental, d’espais de trobada entre pares en l’educació secundària on poder intercanviar experiències, preguntes i incerteses que estan travessant amb els seus fills adolescents.

Laura Peiró. Equip Clínic CIPAIS
Psicòloga col. 11822

Aquesta activitat ha comptat amb la col·laboració de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya.