8 de març i el benestar de les dones

Els actes i celebracions del 8 de març ocupen el mes de març. S’organitzen tallers, exposicions, xerrades, teatre, cinema, etc. També programes i debats a la televisió.

Justament el divendres, dia 15, en el Canal 33 vaig començar a veure un Documental –The ascent of woman-, presentat per la historiadora Amanda Foreman. El documental mostra el rol de les dones al llarg de 10 mil anys d’història. Des d’èpoques d’igualtat, en societats obertes i progressistes, fins a llargues èpoques en les quals les lleis i les religions les van excloure de l’accés als diners i de l’espai públic. Societats en les quals les dones van ser tractades com una extensió del marit o del pare. Passant a ser un subjecte de segon o tercer ordre. Els familiars masculins més directes en podien fer el que volguessin excepte “matar-la sense raó”. És un documental de 4 episodis i estic impacient per veure’n el segon.

El moment central de les celebracions del Dia de la Dona, va ser la Manifestació del dia 8. Va tenir un gran seguiment. Hi havia nois i homes acompanyant a les seves parelles i amigues. Molta gent jove i grups familiars. També hi va haver crítiques cap a grups oportunistes que van fer servir la convocatòria per reivindicar altres temes, però res va enfosquir el gran èxit de convocatòria. A Barcelona hi van assistir entre 200 i 230 mil persones.

Quan estava immersa en l’onada lila em preguntava què havia canviat en aquest últim quart de segle. Quines condicions de vida afavorien el benestar de les dones i quins nous reptes es presentaven per a poder tenir una vida amb més realització personal i millor estat de salut física, emocional i mental. Per contestar amb legitimat, aquesta àmplia pregunta, es necessitarien sistemes estandarditzats d’avaluació d’una alta complexitat metodològica. Per tant, em limitaré a fer alguna pinzellada sobre el que he observat, des del micro observatori de la consulta, en aquests últims 25 o 30 anys.

Anorgàsmia. Hi havia demandes per frigidesa: dones que no coneixien el que era el plaer sexual. Gràcies a una millor informació i que les dones han après a conèixer-se més, han pogut explicitar més el que volen i han pres una actitud més activa cap el propi gaudi sexual. Per tant actualment l’anorgàsmia afecta a un nombre inferior de dones aquest aspecte està força resolt. El que continua apareixent són les faltes de ganes de tenir relacions, en alguns casos, provocades pel cansament per una doble jornada laboral. Són les dones que treballen fora de casa, però que a més es fan càrrec en un 70-80% de la cura dels fills i d’altres membres dependents de la família, s’ocupen de les tasques de la llar i no troben prou implicació en l’altre membre de la parella, la qual cosa els provoca insatisfacció i decepció.

Les dones en període menopàusic, als anys 90, feien moltes consultes mèdiques. Era una època que encara s’associava el final del període fèrtil amb la morbiditat. Força dones eren medicades amb substituts hormonals, altres anaven als reumatòlegs perquè els feia mal tot el cos. La majoria feien consultes sovintejades als seus ginecòlegs buscant trobar remei a uns mals que poc tenien a veure amb els canvis físics.

S’ha deixat d’abordar la menopausa com una malaltia, s’ha normalitzat l’abordatge d’algunes molèsties que hi estan associades.

També l’allargament de l’esperança de vida ha fet que no es visqui com l’avantsala de la vellesa i la decrepitud. L’actitud ha canviat. La dona ara es prepara per a viure uns anys que espera poder gaudir de més temps lliure de les obligacions familiars. Ha disminuït el que s’anomenava “la depressió de la dona d’edat mitjana”.

Tampoc es parla ja, de “la depressió de la mestressa de casa” ni de l’associada al niu buit.

Les dones, en general, no estan tan identificades a un sol rol, conreen interessos i amistats fora de l’àmbit del matrimoni i la llar i es preparen per a viure molts anys per tal de poder desenvolupar les parts de si mateixes que havien estat empenyorades per les obligacions.

Roser Moix. Equip Clínic CIPAIS.
Psicòloga col·legiada 1879. Psicoanalista.
Supervisora d’equips que treballen amb violència masclista.
Consultora en Violència de parella

Tornar a l'inici