#8demarç LA (insuportable) LLEUGERESA DEL CONCEPTE AUTOESTIMA

Aquest any, com anteriors, hi haurà reivindicacions, manifestacions, i mostres de desacord amb algunes lleis actuals. La discriminació que pateixen les dones, malgrat el que s’hagi avançat, segueix comprometent el seu benestar.

La conquesta política i social, la consecució de drets han servit perquè la dona tingui una millor autoestima?

És un tema que fa anys que es planteja el feminisme. Les conquestes en allò públic/polític fins a quin punt es corresponen amb una millora en l’àmbit privat? En les relacions, en les responsabilitats a la llar, amb els fills i les filles, amb el seu entorn familiar i amb elles mateixes.

La reflexión sobre lo personal proviene de esa forma de participar con la creencia de que automáticamente al ganar un partido, desmontar un sistema económico, o cualquier cambio social promovido por un movimiento todo mejoraría…

La vida cambiaría en aquellos aspectos íntimos, profundos, personales que han impulsado a muchas mujeres a apoyar causas y a realizar grandes acciones. Por el contrario, por participar así, muchas mujeres han debido truncar su propio desarrollo y traicionar sus propios deseos a favor de la causa y vivir ignominias incluso por parte de sus compañeros/as o de las organizaciones que han contribuido a formar.

Marcela Lagarde. Autoestima y género.

Les lluites que han aconseguit uns drets, tant per homes com dones, després han deixat arraconades a les dones en la solitud dels seus conflictes de relació i privats.

Coneixem el terme autoestima, sobretot, a través dels llibres d’autojuda que instauren una pedagogia, una reeducació dels nostres pensaments per tal que ens sentim més segures i que a base de “creure en nosaltres mateixes” ens millori la vida, ens sentim completes i ens doni la felicitat. En algunes persones pot funcionar com una autohipnosi. La persona es fa una bombolla, en la qual se sent bé, però cap de les condicions de la seva vida ni ella mateixa es transformen. I aquestes condicions poden ser tòxiques i emmalaltidores. Es posible incluso afirmar la autoestima en la servidumbre familiar, laboral y conyugal.

Es una eina de curt abast i no té res a veure amb la transformació subjectiva que des de la psicoanàlisi s’espera com també es vol des d’alguns feminismes de les últimes dècades. El feminisme hi afegeix la lluita politicosocial perquè és cert que si les condicions de vida de les dones segueixen sent discriminatòries és molt difícil que puguin cuidar de si mateixes com caldria. També és complicat que puguin desenvolupar els seus desitjos. Un dels exemples, no per gastat menys impactant, és el de les dones joves que han d’escollir entre tenir una carrera professional o la maternitat. La precarietat laboral dels últims anys no ha fet res més que empitjorar aquesta disjuntiva.

L’autoestima es construeix durant els primers anys de vida a partir de les relacions amb l’entorn afectiu. Té a veure amb el reconeixement que s’ha rebut dels pares i altres persones significatives. L‘autoestima pot integrar les parts fosques de cadascú i tolerar la frustració.

La psicoanàlisi ajuda a admetre les mancances, a més de valorar les qualitats i punts forts. Ajuda a incorporar que no es pot amb tot i que l’autoestima, en el bon sentit, defuig dels ideals i ajuda a saber què fer amb el que hi ha per millorar la pròpia vida i dotar-la d’un sentit en consonància amb el propi desig.

Roser Moix Andreu
Psicòloga clínica col·legiada 1879. Psicoanalista.
Consultora en Violència de parella

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

He llegit i accepto la política de privacitat per aquest lloc web.

Tornar a l'inici