Les xarxes que ens protegeixen

Tot i que estem en l’època de les xarxes socials, cada dia més i més “variopintes”, se’ns fa sovint difícil trobar aquell moment de seure a parlar amb altres per crear, realment, una xarxa. Una xarxa que, semblant a la xarxa protectora de l’equilibrista, ens pot protegir i salvar de situacions complicades o, fins i tot, perilloses.

Voldria centrar-me avui en el fet de treballar en xarxa amb altres professionals, ja que el treball interdisciplinari és un recurs vàlid i necessari.

La persona que emmalalteix o passa per situacions difícils pot necessitar diversos punts de suport. Tenir una malaltia física, no trobar feina i sentir-se angoixat, per exemple, és una combinació de circumstàncies que fàcilment bloquejaran la capacitat de respondre d’aquell subjecte. A més, poden desembocar en un empitjorament progressiu si no trobem la manera d’oferir alternatives.

Recordo un cas d’un senyor diagnosticat d’hipertensió i obesitat que, a banda de la pauta farmacològica antihipertensiva, se li va recomanar que abandonés alguns hàbits nocius (tabaquisme i sedentarisme). En els seguiments posteriors per la seva metgessa, el pacient va reconèixer que li era impossible deixar de fumar i que li costava molt sortir de casa a caminar. No es va atrevir fins passades algunes visites a parlar de la situació d’atur en la que es trobava manifestant que li avergonyia, ni tampoc s’atrevia a parlar de les dificultats que tenia per dormir, ni de l’estat d’ansietat que l’acompanyava quasi tot el dia.

És aquí on és fa palès la necessitat de col·laboració entre atenció mèdica, social i psíquica. On cal inventar suports que ajudin a sortir del mal tràngol. La situació no pot millorar gaire si cada estructura assistencial funciona pel seu compte, sense tenir present el treball de les altres. Encara que sembla molt banal, hem de recordar que l’ésser és global i les diferents esferes de la vida s’interrelacionen constantment.

Per tant, els professionals haurem de treballar en xarxa per protegir i atendre millor als nostres pacients, però no només per a ells.
Els professionals també ens angoixem quan no entenem les evolucions tòrpides d’algunes situacions clíniques, i quan les situacions són molt greus i no hi ha respostes efectives i quan ens sentim “sols davant del perill i sense xarxa”.

Tinguem cura doncs de nosaltres també i, rescatem i preservem espais per compartir casos i crear alternatives entre els diversos equips. Allà on no arriba un, pot arribar l’altre.

La filosofia del nostre equip ha estat sempre a favor del treball comunitari, interdisciplinari i en xarxa, és per això que, entre altres alternatives, aquest any volem re-impulsar els espais d’intercanvi amb els professionals de l’atenció primària de salut.

És per això que des de la Comissió de salut de l’Equip Clínic Cipais es van proposar una sèrie de reunions clíniques als Centres d’Atenció Primària (CAP). Volem agrair d’entrada la bona predisposició dels professionals de salut dels CAPs amb els que col·laborem des de fa anys i els malabarismes que sovint han de fer per encaixar en espais de reunions entremig de la important càrrega assistencial. Sabem, però, que no serà en va.

Dra. Rosana Lubelza. Equip Clínic CIPAIS
Psiquiatra. Psicoanalista.