10 d’octubre Dia Mundial de la Salut Mental. Parlar de Salut Mental és també parlar de com vivim
El 10 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental, una jornada que ens convida a parlar, un any més, d’una realitat que forma part de la vida de totes les persones: el patiment, l’estat dels nostres vincles, el grau de benestar emocional o les dificultats que podem trobar al llarg del nostre recorregut vital.
A CIPAIS creiem que parlar de salut mental implica anar més enllà de parlar de trastorns o diagnòstics. Parlar de salut mental és també parlar de com vivim, de les relacions que establim, de les condicions en què desenvolupem la nostra vida i dels recursos personals, familiars i comunitaris amb què comptem per afrontar les dificultats.
El malestar també forma part de la vida
Al llarg de la vida podem passar per situacions que ens generen patiment: una pèrdua, un conflicte familiar, dificultats laborals, canvis vitals, situacions de solitud, malalties, problemes econòmics o moments en què allò que fins aleshores ens ajudava a sostenir-nos deixa de ser suficient o desapareix.
No tot malestar implica necessàriament un trastorn de salut mental. Però això no vol dir que no sigui important.
Poder posar paraules al que ens passa, donar-li un espai, ser escoltats, és el primer pas per entendre el què necessitem.
A vegades normalitzem el cansament, l’angoixa, la irritabilitat, la tristesa o la sensació d’estar desbordats perquè formen part del nostre dia a dia. Altres vegades ens costa demanar ajuda perquè pensem que hauríem de poder resoldre-ho sols.
És important canviar la mirada sobre el fet de demanar ajuda. Demanar suport es una manera de tenir cura d’un mateix quan els recursos de què disposem no són suficients.
La salut mental no és només una qüestió individual
Quan una persona arriba a consulta, no arriba només amb un símptoma. Arriba amb una història, unes relacions, unes circumstàncies i una manera particular d’afrontar allò que li està passant.
Per això, l’acompanyament psicològic requereix escoltar la persona en la seva singularitat i, alhora, tenir present el context en què viu.
Les condicions laborals, l’accés a l’habitatge, la situació econòmica, les xarxes de suport, la situació familiar o la possibilitat de participar en espais comunitaris també formen part de la nostra salut i poden influir en el nostre benestar emocional.
Aquesta mirada més amplia ens recorda que no podem responsabilitzar únicament les persones del seu propi benestar. Cuidar la salut mental també significa construir entorns que permetin viure, relacionar-nos i afrontar les dificultats amb més recursos.
Cuidar els vincles també és cuidar la salut mental
Els vincles tenen un paper fonamental en la nostra vida. Poder comptar amb persones amb qui parlar, compartir preocupacions, sentir-nos reconeguts o simplement poder estar-hi és una font de suport especialment important en moments de dificultat.
Però els vincles no sempre són fàcils. Les relacions familiars, de parella, laborals o socials també poden ser font de conflicte, patiment o solitud.
Per això, cuidar la salut mental no significa buscar permanentment l’absència de conflicte. Significa també poder trobar maneres d’afrontar allò que ens passa, comprendre què ens està afectant i construir, quan sigui possible, altres formes de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Una mirada comunitària
Des de CIPAIS entenem que l’atenció psicològica i la intervenció psicosocial formen part d’una xarxa més àmplia.
La nostra feina es desenvolupa en coordinació amb serveis de salut, serveis socials, centres educatius i altres agents del territori. Participem en espais comunitaris i treballem conjuntament amb altres professionals perquè, sovint, les necessitats d’una persona no es poden abordar des d’un únic recurs.
Aquesta manera de treballar ens permet entendre la salut mental des d’una perspectiva que connecta persona, entorn i comunitat.
La prevenció també passa per generar espais de trobada, reforçar els vincles, facilitar l’accés als recursos i detectar situacions de malestar abans que es cronifiquin o s’agreugin. És una feina que no correspon únicament als serveis especialitzats, sinó que implica el conjunt de la comunitat.
Continuar parlant-ne
En els darrers anys hem avançat en la manera de parlar de salut mental. Cada vegada és més habitual reconèixer el patiment emocional i buscar ajuda professional quan és necessari. Però encara queda camí per recórrer per garantir que parlar de salut mental no impliqui estigma, que l’accés als recursos sigui possible i que les persones puguin trobar una resposta adequada a les seves necessitats.
Des de CIPAIS continuem apostant per una atenció psicològica i psicosocial que parteixi de l’escolta, respecti la singularitat de cada persona i tingui en compte el seu entorn. Una perspectiva que entén que el malestar forma part de la vida, però que ningú hauria d’afrontar-lo en solitud.
Parlar, escoltar, acompanyar i construir xarxa també és fer salut mental.