“A l’adolescent li passa la vida, mentre mira el mòbil”
Ahir vam trobar-nos amb famílies de l’AMPA SAFA Sant Andreu, per parlar sobre l’ús i abús de les noves tecnologies a la infància i adolescència. Vam prioritzar l’assistència de famílies de 5è i 6è de primària, 1er i 2on d’ESO, ja que creiem que són les edats més importants per començar a parlar i tractar en profunditat l’ús que faran del telèfon mòbil, l’establiment de límits, la confecció de les normes, etc.
La principal preocupació que va sorgir durant la sessió va ser: “és que la vida passa mentre ells/elles estan connectats tot el dia al mòbil”. Vam debatre molt sobre aquest aspecte i altres qüestions familiars que podien sorgir: quan han de saltar les alarmes, programes de control parental sí o no, enganxe als videojocs, compartició de fotografies íntimes, l’exercici de l’autoritat, etc. però finalment tots els camins portaven a Roma: es conviu amb un/a adolescent, amb tot el que comporta.
L’adolescència, com deia Laura Peiró, psicòloga de Cipais, “és una etapa de la vida fonamental en la construcció de la identitat i personalitat del subjecte. És un passatge entre la vida infantil i la vida adulta, un moment de reestructuracions amb canvis profunds tant en l’àmbit extern com intern”. L’adolescent ha de fer un dol entre la infantesa i l’adultesa, és més, és necessari que el faci.
Podem respirar quan diem que “és normal” que busquin l’enfrontament amb els pares, que ens diguin que no els entenem, que prefereixin tancar-se a la seva habitació, que busquin l’acceptació dels altres, que vagin al seu rotllo, que es passin el dia fent-se fotografies i que el més important sigui el cercle d’amics i amigues. Llavors convidem a fer memòria, recordem com érem nosaltres d’adolescents? Què volíem? Com estàvem amb la família?
Sovint quan fem aquesta pregunta a l’auditori, les mares i pares esbufeguen: “uff! Com era jo d’adolescent!” doncs bé, la segona part és: imagina’t aquell adolescent en el món actual, amb connexió infinita, televisió a la carta, resposta immediata, globalització, aplicacions per a tot, companys/es de joc 24h al dia. Reconeixem que és difícil autorregular-se, són molts imputs, moltes distraccions que ens poden permetre estar tot el dia amb el mòbil, deixant passar la vida. Fins i tot pels adults.
Un cop acceptada aquesta realitat, podem seguir comentant i compartint com ho fem uns i altres, des de Cafè sempre escoltem, aportem opcions i alternatives i sobretot, generem una reflexió per sortir d’aquelles situacions de casa que se’ns encallen.
Volem agrair la confiança dipositada, l’interès i la participació activa a les mares i pares de l’Ampa, també al Jose per l’atenció i organització.
Iris Roch
Responsable projecte Cafè i Social Media
