L’angoixa

Ens apropa a allò que dóna sentit a la nostra vida. “Ara sé de les meves vivències subjectives…de la situació d’angoixa…”, “Poden construir per dins”, “Estic fent un treball amb els meus fonaments per a la resta de la meva vida”. En són alguns testimonis.

Els éssers humans estem habitats pel llenguatge, davant l’angoixa, la paraula apareix com a fonamental: la possibilitat de parlar i expressar-se la fa més suportable.

Quan el subjecte se sent en perill apareix l’angoixa, aquesta es pot descarregar en una fòbia, en una obsessió o en el cos. Això pot permetre durant un temps no haver de plantejar-se el que hi ha de fons.

Quan aquests símptomes deixen de fer la seva funció, apareix directament l’angoixa.

Si entenem l’angoixa únicament com a un desordre, una desadaptació i ens centrem només a eliminar-la, queden eclipsats nous aspectes de la persona que suposadament adaptada a la societat, “sobreviu” tenint-se menys en compte i amb menys vitalitat.

L’angoixa forma part de l’experiència vital de tots, de l’existència humana i pot ser una eina de creixement del subjecte.

De vegades, és força insuportable, però alhora ens apropa a un saber en relació a la nostra subjectivitat, ens aporta les claus d’allò que dóna sentit a la nostra vida.

Es tracta de posar-la a “treballar” i que puguin sorgir les preguntes importants. L’angoixa que té un indubtable caràcter somàtic en les seves manifestacions (dificultat de respirar, palpitacions, cor accelerat, sudoracions, mareig) es lliga al psiquisme en fer enllaços amb representacions psíquiques (pensaments, imatges).
El desig es pot rellançar per calmar l’angoixa davant la falta de ser dels éssers humans, l’angoixa és motor per al desig.

Així des de la particularitat de cadascú, es tracta de posar paraules a l’angoixa per tal d’afavorir la capacitat de les persones per prendre decisions personals i conduir-se en la vida en la direcció més satisfactòria i possible.

D’aquesta manera, aquest afecte desplaent podrà vehicularitzar-se i transformar-se, sent un aliat que ens ajudi a desenvolupar-nos en els diferents vessants… Parella, família, social o laboral.

Isabel Barcia. Equip Clínic CIPAIS
Psicóloga Col. 351. Psicoanalista