Assistència al cinefòrum adolescents i xarxes socials al COPC

El passat dijous 26 d’abril vaig assistir al cinefòrum organitzat pel COPC on es va visualitzar el programa 30 minuts “Pantalles addictives”. Posteriorment es va obrir el debat de la mà d’Andrés Fernández, psicoanalista, i Olga Piazuelo, psicòloga i psicomotrista.

Abans de res, m’agradaria posar en relleu que l’addicció a les pantalles és una preocupació creixent de la societat actual i els professionals. El projecte de Cafè i Social Media, recentment integrat a Cipais, va néixer de l’interès per saber el funcionament, configuració i privacitat de les xarxes socials que tenim els usuaris/àries i avui dia s’hi suma la preocupació l’addicció a pantalles. Parlem d’una qüestió que ha canviat ràpidament en els últims 5 anys. Com teoritza Bauman, la nostra és una modernitat líquida, plena de canvis i adaptacions que anem transitant com podem.

Així doncs, algun dels temes que va sortir a debat van ser l’augment de casos d’hiperactivitat en infants i adolescents. Recordem que estudis d’Hospitals com el Clínic o Bellvitge apunten que més del 35% de les consultes a les unitats d’addiccions estan relacionades amb les noves tecnologies. Podria coincidir la sobreexposició a pantalles dels menors amb alguns diagnòstics d’hiperactivitat?
Durant el col·loqui, es va posar sobre la taula la medicalització sense atenció psicològica; escoltem, acceptem i treballem en els nostres malestars? O les pastilles donaran solució?

També vam parlar sobre la responsabilitat familiar quant a l’educació amb les pantalles, sobretot a la infància. A moltes de les formacions que faig es mostra desorientació per part dels mares i pares entorn l’educació digital, les edats per donar o no el mòbil i les dificultats per posar límits en aquest sentit. Podria ser que l’abús de pantalles per part dels mateixos adults, la manca de referents o la situació “novedosa” que vivim ens dificulti la tasca de “posar-nos serios”? La veritat és que quan s’exposen algunes situacions , en forma de cas pràctic a les formacions, s’arriba a conclusions interessants i que desencallen tendències i ritus amb els quals mal convivim. Per exemple, a les formacions els mateixos menors reconeixen que necessiten pautes i normes perquè si no estarien tot el dia “enganxats” a les pantalles. Per tant, agraeixen aquesta atenció, prevenció i protecció per part de mares i pares.

Alguns dels llibres que es van recomanar van ser “Niños hiper” o “Irresistible”, tracten l’addicció o “l’enganxe” dels adolescents, i afegiria de la societat en general, a les pantalles. M’agradaria afegir una altra recomanació a la llista “Educar en la realidad” de Catherine L’Ecuyer, que em sembla una bona guia per fer un apropament a les necessitats i curiositat del menor, alhora una que reflexió sobre el paper de la família.

Iris Roch
Comunicació Equip Cipais
Cafè i Social Media

Tornar a l'inici