Hi ha dades que fan mal: violència de gènere
Hi ha dades que fan mal: Quatre dones mortes per les seves parelles els dies 5 i 6 de setembre. 40 des de principi d’any (en el moment d’escriure aquest comentari). Quasi 800 des de 2003 de les que comptabilitzen les estadístiques, possiblement en són més…
Aquest estiu hi ha hagut morts, dia si, dia no. Barrejat amb la lleugeresa de les vacances trobàvem aquestes males notícies que espanten i ens deixen incrèduls. Com pot ser que en una societat com la nostra, hi hagi aquests assassinats brutals?
Depenent dels casos la resposta seria molt complexa i no és l’objectiu d’aquest breu comentari. En altres seria tan simple com “ets meva i de ningú més“. La cosificació i l’anul·lació de les dones no és quelcom casual, és causal, potenciada per una societat que encara continua tenint molts tics masclistes.
Ens esvera que, malgrat tota la conscienciació i l’educació en la igualtat, aquest canvi de segle hagi portat més relacions masclistes entre els nois i noies dels nostres instituts. Així consta en els debats i qüestionaris que professionals, experts en el tema, han fet a diferents IES de Catalunya.
Es diu: “La gelosia és una expressió d’amor” i el control per part del noi és justificable, entre d’altres.
Aquest retrocés ens qüestiona. El perquè de la violència contra les dones, adolescents o nenes, és una pregunta que no té fàcil resposta. Són temes que neguitegen i que conviden a apartar-ne la mirada o a minimitzar-los. Però el silenci ens pot fer còmplices en què aquest tema no sigui prioritari i no s’implementin els recursos -mèdics, judicials, psicològics i socials- que precisa.
Les dones assassinades han deixat de patir, de gaudir i de viure. Però tota la seva família i xarxa social pateixen aquesta xacra en pròpia carn. Les seqüeles i els dols. El desconcert, la impotència i la por.
El dol tan difícils d’elaborar, sobretot pels fills que han vist assassinar la mare a mans del seu pare…
La pregunta és: es podria evitar que algunes dones i algunes famílies visquessin un infern?
És tasca de tota persona qüestionar-se les seves creences i prejudicis respecte a la violència de gènere. Però, sobretot, som els agents de salut i socials els qui podem fer una bona detecció i intervenció.
Ens falta formació específica sobre el tema?
Sens dubte. Encara hi ha força mites, prejudicis i poca informació al voltant del tema:
Poca comprensió i desconfiança envers les dones que es queden amb els seus agressors: Si les dones ho suporten, és perquè volen. Ràbia amb les dones que havent-se separat, hi tornen: Els deuen agradar els homes violents.
En sabem prou de com funciona la violència? Dels efectes psíquics sobre les dones? Podem diferenciar les baralles de parella, agressió és simètrica, de la relació de maltractament? Aquestes i altres preguntes cada professional se les hauria de formular en la seva praxi. No hi ha respostes generals, ni simplificadores. Aquest és el repte d’una bona formació.
Roser Moix. Equip Clínic CIPAIS.
Psicòloga col·legiada 1879. Psicoanalista.
Supervisora d’equips que treballen amb violència masclista.
Consultora en Violència de parella.