Intervenció de Laura Peiró a la xerrada “Moda i diversitat”
Primer de tot agrair a Descabellades que ens ha convidat.
L’Equip Clínic CIPAIS, com bé ja coneixeu alguns, som un equip de professionals de la salut mental que treballem en col.laboració amb entitats socials del barri.
Entenem la SALUT, i en especial la salut mental, com una interacció entre factors biopsicosocials.
Les propostes de Descabellades sempre han estat benvingudes en el nostre equip, per engrescadores i valentes.
La proposta d’enguany ens sembla una iniciativa que pot tenir molta projecció a l’hora de promoure combatre estereotips:
L’estilisme va més enllà de la moda del moment, parla d’una marca pròpia, de com fer emergir quelcom de l’essència de cadascú.
La creativitat en qualsevol àrea de les nostres vides, sabem que és clau en la canalització i transformació d’emocions, en tot allò que no sempre (o no només) passa per la paraula i que necessita ser expressat.
La creativitat en aquesta proposta fa posar en primer pla de l’escena al cos. El cos ens fa donar compte d’allò Real que tots som: SOM UN COS, tot i que de vegades només n’agafem plena consciència quan perdem la salut.
Però també sabem que cos i ment estan altament interrelacionats. En aquesta proposta s’intenta fer del cos, un lloc confortable on una ment hi habita.
I hi afegim quelcom més: un cos i una ment “en femení”. Cada dona, pel fet de ser-ho des dels seus condicionants particulars, transita per la feminitat a la seva manera.
Triem un color o una peça de roba en funció de l’estat d’ànim o del lloc on anem. Ens agrada mirar-nos al mirall i sentir-nos boniques. Ens afalaga que algú ens digui “avui estàs brillant”.
Fer Art amb el propi cos i la imatge, en les seves diferents modalitats (maquillatge, pentinats, creacions de peces singulars…) permet que tota dona senti potenciada la seva personalitat i la seva autoestima.
Però sovint el fet de patir una malaltia o una diversitat funcional, fa que la pròpia imatge i la que projectem, canviï o s’hi atribueixi menys cànons de bellesa. La vergonya, ocultar una lletjor o una diferència, han estat prejudicis que socialment ens han limitat en aquest sentit.
No oblidem que en l’Art, el binomi bellesa-lletjor ha estat relatiu en funció del moment històric.
Som fruit d’una època d’un inexistent “90-60-90”, però vendre ideals de perfecció sempre anima al consumisme. Per sort sempre hi ha excepcions i la vostra proposta s’insinua en algunes tendències que tracen línies “desiguals”, que posen en relleu que les asimetries són divertides, models d’anuncis amb alguna “marca corporal” que les fa singulars, campanyes amb dones de diferents talles i colors,…
El desig de fer aflorar la singularitat de cadascú és sempre una aposta òptima pel benestar psíquic, emocional i físic, en definitiva per la millora de la qualitat de vida de la persona.
Esperem que la proposta sigui un èxit i seguim entre tots trencant barreres!
Laura Peiró
Psicòloga col. 11822 Equip Clínic CIPAIS