Les ensenyances del sr. C, segona part

El sr. C ens ha posat cap per avall el sistema d’organització social de la humanitat.

Com el nen petit que, tot observant una filera de formigues que van cap al cau, de sobte hi posa el dit i produeix el caos absolut, el desconcert.

Pensem en totes aquelles persones i col·lectius que aquests dies en diem més “vulnerables”.

Són aquelles persones que estan als hospitals, infectats o per altres casuístiques.

Són també els seus familiars, que viuen amb incertesa el seu pronòstic.

Són aquelles persones que en un sistema més o menys organitzat, depenen d’altres suports (assistencials, de cura…) per tirar endavant i que, amb el sr. C, veuen limitades les seves possibilitats d’autonomia o de vinculació.

Persones grans que viuen soles. Persones que viuen en residències (geriàtriques, pisos assistits, de menors…). Persones amb diversitat funcional. Persones amb malalties cròniques i/o immunitats precàries. Persones amb malaltia mental.

Són aquelles persones que en diem en risc d’exclusió i que en la situació de confinament, la fragilitat o l’exclusió augmenta.

Menors en sistemes familiars desestructurats. Dones i fills en situació de violència masclista a les seves llars. Persones grans en situació de maltractament a la llar. Persones sense sostre. Persones a presó.

També són tots els professionals que estan treballant fora de casa, posant el seu cos i posant en risc a les seves famílies, en el millor dels casos aportant el seu granet de sorra en un acte de generositat pel bé del col·lectiu.

Professionals sanitaris. Professionals que garanteixen els serveis bàsics. Professionals que treballen presencialment, per obligació de les seves empreses.

Tanmateix, sabem que el regne animal és molt savi. Malgrat el nen encuriosit i entremaliat, les formigues redrecen el camí cap al cau amb la seva perseverança, tot sabent això sí, que algunes hauran quedat pel camí.

El sr. C porta i portarà un patiment psíquic a la humanitat del que no en sap el regne animal.

El sr. C, amb la seva manera feroç de mostrar-se, demana a la humanitat que trobi estratègies per no excloure a ningú del sistema, i redreci amb recursos, presa de decisions i responsabilitat, a poc a poc tot allò que ha deixat capgirat.

Laura Peiró Aguarón. Equip Clínic CIPAIS
Psicòloga col. 11822

2 Responses

  1. Em sembla una reflexió molt interessant.
    Tant de bo sàpiguem fer com les formigues i redreçar el camí.
    Esperem que, quan tot hagi passat, les reflexions que ara aplaudim i veiem amb tanta claretat, les portem a terme.

    1. Gràcies pel comentari Assumpta, li trasmetem el missatge a la Laura Peiró.

      Equip Clínic Cipais

Comments are closed.

Tornar a l'inici