Noves masculinitats VS Masclisme

Torna un altre 25 de novembre i el panorama no és encoratjador:

  • Sabem que quan hi ha moviments democràtics, que busquen una major igualtat, la vella masculinitat se sent amenaçada i reacciona amb fúria i violència. I no només contra les dones. Encara que són el seu principal objectiu.
  • Els adolescents actuals, en una proporció, que genera preocupació, nega l’existència de la violència masclista. Tanmateix s’ha incrementat en un 20% la violència contra les noies.
  • Les últimes setmanes ens hem assabentat de violacions en grup cada cop més cruels.
  • L’assetjament i violència cap a les noies i dones està tan normalitzat que a les festes nocturnes s’han implementat llocs on poden recórrer si se senten agredides. També s’han dissenyat rutes segures per poder sortir de les Festes, a l’aire lliure, amb seguretat i sense ser violades. Està bé que sigui així, i millor que es prenguin precaucions, però no resulta estrany que les potencials víctimes siguin les que no es poden moure lliurement?

El focus està posat en les víctimes, des de fa massa temps, i això no funciona prou. No s’haurien d’implicar més els homes per tal que el seu gènere no fos confós amb la depredació?

A les manifestacions de rebuig i als comentaris contra la violència masclista hi ha una majoria de dones. Pocs homes opinen: alguns des de la violència més primària; altres des d’un raonament tebi.

Els masclistes són sempre els altres que són monstres o malalts. Encara hi ha pocs homes disposats a deconstruir el discurs de la masculinitat i les conductes masclistes. No se senten prou concernits ni indignats.

Es pot repensar la masculinitat, de com s’exerceix la paternitat i de l’equitat en les relacions de parella? Ben cert que sí.

Arreu del món ja hi ha grups d’homes que hi reflexionen. El primer que vaig conèixer, a Barcelona, és Homes per la Igualtat que es crea el 2009 i s’acosta molt al paradigma proposat des del feminisme.

El seu treball gira sobretot al voltant del qüestionament de l’heteropatriarcat i del model de masculinitat hegemònic. Des dels privilegis i el poder del qual gaudeixen pel fet de ser homes fins a les càrregues i perjudicis que provoca intentar sustentar el model mascle.

Aconseguint transformar un model de masculinitat es transformen altres temes: qüestionar la masculinitat pot desmobilitzar la ultradreta i afeblir la guerra de sexes. Aquestes són algunes de les expectatives del feminisme que són les que més han reflexionat sobre la masculinitat.

Cada cop hi ha més grups, jornades i escrits que segueixen aquesta estela. Però encara són pocs.

Seria bo que més homes de diversos sectors, colors i conviccions s’impliquessin en el qüestionament i transformació dels seus mandats de gènere.

Roser Moix Andreu
Psicòloga clínica col·legiada 1879. Psicoanalista.
Consultora en Violència de parella

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

He llegit i accepto la política de privacitat per aquest lloc web.

Tornar a l'inici
Secured By miniOrange