Paraules de Joan Martori sobre el cinefòrum Mou-te! L’efecte transformador d’un repte grupal

joan_testimonicineforumUn cop vist el magnífic vídeo Mou-te! L’efecte transformador d’un repte grupal -vaig assistir al col·loqui i ara l’he pogut viure amb més objectivitat- espero que els testimonis que hi varen participar, professionals (metges, psicòlegs, psiquiatres i assistents socials) i molt especialment els de les persones que van tenir el coratge d’explicar la seva experiència en els grups terapèutics, tot expressant diversos assoliments; esdevinguin una eficaç mostra dels resultats que s’obtenen a partir d’una nova manera de fer –i no acabo d’entendre per què aquestes experiències grupals haurien de suposar “un repte”-, d’un modus operandi que acaba facilitant les eines per aprendre a afrontar el malestar personal derivat de tot tipus d’experiències en situació d’adversitat.

Un apunt, com a lingüista que sóc: l’existència de les habilitats lingüístiques, que ens constitueixen com a éssers humans -més que animals racionals hauríem de convenir que som éssers sintàctics-, ens porta a entendre que les persones necessitem la comunicació verbal com el pa que ens alimenta. Que en el cas concret que ens ocupa la paraula permet articular l’angoixa i el malestar que se’n deriva. Possibilita l’expressió del propi dolor i també l’escolta del d’altri. I com arriba de ser-ne de meravellós el llenguatge quan a través d’ell pot atenuar-se el malestar que a moments de la vida ens atenalla! Prodigiosa sintaxi de les emocions quan s’expressen amb paraules! I encara un aspecte més: que les experiències compartides que es varen testimoniar en el col•loqui, de ben segur, portaran les persones que les han viscut a adoptar noves actituds, més resilients, per afrontar altres adversitats que hauran de viure en el futur. Intueixo, en definitiva, que aquest és un dels aprenentatges més importants dels que s’hauran produït al llarg d’aquestes experiències terapèutiques tal com es pot deduir dels testimonis que vàrem escoltar. I no és poca cosa haver reprès el camí del qual les pròpies circumstàncies viscudes havien apartat als seus protagonistes. Així s’entén com els testimonis, un per un, prenguessin la paraula per a expressar finalment el seu agraïment a totes aquelles persones que han fet possible la nova situació en què actualment es troben. Emocionant.

L’equip clínic CIPAIS juntament amb els diferents participants dels grups terapèutics ha sabut comunicar l’essència del seu missatge reivindicatiu: Menys pastilles i més paraules! De la mateixa manera que en dir “més paraules” no s’està defugint el silenci ni l’espai de solitud que les persones necessitem, en proferir “menys pastilles” tampoc no s’està defensant l’eradicació dels productes farmacèutics, per altra banda tan necessaris. Més aviat s’està advocant perquè les ràpides solucions que aquests poden aportar no provoquin un permanent “son tranquil·litzador” que aplani la vida psicològica, i, al mateix temps, no permeti donar cabuda al procés de creixement personal a què ens hem referit més amunt. Aquell que es pot obtenir a través de la comunicació verbal i no d’altra manera. Ho hem pogut escoltar.

L’enhorabona per la bona tasca que està fent l’equip clínic CIPAIS i per haver sabut trobar les complicitats per tal de projectar la seva influència en l’àmbit de la sanitat pública! Tant de bo la sensibilitat dels polítics i la dels corresponents gestors ajudin a tirar endavant aquest necessari i eficient projecte!

Joan Martori
Testimoni

Tornar a l'inici