FER PSICOTERÀPIA; per a què?

CC-Luis Hernandez
CC-Luis Hernandez

A la nostra cultura l’absència de símptomes és el que es valora com salut i benestar; per això, quan experimentem un malestar, (ansietat, depressió, dolors diversos, etc.), el vivim com un atac al nostre jo, el qualifiquem d’indesitjable i no valorem el missatge que ens dóna.

Si se’ns fa insuportable, consultem al metge i li demanem que ens recepti alguna cosa. Amb un diagnòstic pel nostre patiment, (depressió, fibromiàlgia, crisis d’ansietat….), ho vivim com si fos un fenomen extern a nosaltres i ens en sentim víctimes. D’aquesta manera podem pensar que, per exemple, la depressió és la causa dels nostres problemes i no la conseqüència de la nostra manera de viure i de sentir.

Un dels mites actuals és que cada malaltia té una causa fixa, i que es tracta de trobar-la i medicar-la per sentir-nos millor. Tractar d’alleujar el sofriment amb la medicació és molt humà, però si la utilitzem com a únic recurs ens pot portar fins al punt de no poder reconèixer com som, ni que és el que ens ha “emmalaltit”, ni quins són els nostres veritables desitjos.

La psicoteràpia és un procés que porta a preguntar-nos; Què m’està passant? Perquè s’ha produït aquest símptoma? Quines causes passades i recents l’han provocat? Quines emocions i pensaments hi estan relacionats? Quins bloquejos i vivències enquistades em fan obstacle per a seguir endavant? Perquè aquest malestar i insatisfacció?

Amb la interrogació d’un mateix, i amb l’ajuda del professional, es van desxifrant les claus, inconscients, del sofriment i es pot produir una transformació. Perquè per millorar és necessari poder canviar psíquicament. El procés de canvi pot resultar, a moments, dolorós, perquè s’han de remoure, sentiments, vivències antigues que havíem intentat desallotjar de la nostra ment però també ens permet fer un canvi de posicionament. Recuperem llibertat i benestar i ens fem més responsables d’allò que ens passa: de com vivim, de com estimem i de com ens sentim…

¿Fins quan hauria de venir? Pregunta que alguns consultants fan en primeres entrevistes.
El tractament, així com la “salut mental”, és un procés dinàmic en constant moviment d’avenços i retrocessos.

El temps que una persona tardarà a estar bé depèn de molts factors: la duració i cronicitat del seu malestar, llur plasticitat psíquica i la implicació en el tractament, entre altres. Una cosa és eliminar un símptoma i un altre emprendre un procés de canvi perquè un cop eliminat el símptoma no n’aparegui un altre al seu lloc.

Poder la pregunta hauria de ser: quant porto sense sentir-me bé? I, quant de temps estic disposat a invertir per poder canviar el que no va bé en mi?

Si ens entestem a buscar solucions urgents per escapar del patiment, no comprendrem el significat de la crisi, que quedarà com allò tan estrany que em va passar durant un temps. Això ens pot fer sentir en risc de recaure en qualsevol moment.
Quan ens impliquem en el procés de psicoteràpia, com procés per millorar la nostra qualitat de vida, ens sentim causa del nostre benestar i el temps deixa de ser una preocupació prioritària.

Roser Moix. Equip Clínic CIPAIS
Psicòloga. Psicoanalista.

Tornar a l'inici