Què fer amb el malestar?

Hi ha una tendència creixent des de fa uns anys a “patologitzar” el malestar excloent la comprensió i l’abordatge dels factors personals, familiars o laborals, però aquests poden ser els desencadenants quan no són directament la seva causa.

De vegades, no som conscients que desvinculant els trastorns i el malestar dels esdeveniments vitals que els han desencadenat o agreujat, estem fomentant la desresponsabilització i la no acceptació de la capacitat de pensar i sentir.

CC-psicologiaclinica-nocomercialCal prendre de debò els primers senyals del malestar que permetrien una intervenció a temps per evitar un possible enquistament i cronificació.

Ens trobem en uns moments històrics d’importants canvis i un context social diferent en l’entorn familiar, educatiu, laboral i econòmic; moments de crisis, vulnerabilitat i sofriment però que no impliquen necessàriament malaltia mental. En tot cas, evidencien l’esforç per transformar-se i prendre decisions que comprometran el futur personal i col·lectiu.

Els vincles socials es van afeblir i les persones anem sobrecarregades de responsabilitats i decisions. Necessitem una xarxa social ben connectada i amb nous models.

La nostra societat ha generat poca tolerància a les adversitats de la vida, els conflictes i el dolor anímic, hem estat comandats per certs imperatius com ” l’ara mateix”, “el tot” “la perfecció”… Aquests fets han produït una major incapacitat d’enfrontar situacions quotidianes i de risc.

Malestars i trastorns lleugers que poden derivar en complicacions severes, pròpies d’un estil de vida accelerat, que dificulta el propi desig i la capacitat per entusiasmar-se amb la vida.

Responsabilitzar-se no és culpabilitzar-se; és prendre consciència de com la relació amb l’entorn i l’estil de vida condicionen el desencadenament de certs trastorns i el seu desenvolupament.

Escoltem persones que arriben angoixades, deprimides, amb estrès, amb símptomes en el cos, ja sigui prenent fàrmacs o sense prendre. Donem suport i afavorim que vulguin preguntar-se certs “per què” en relació amb el que els ha portat a la situació present i que puguin gestionar la seva vida d’una altra manera, amb la finalitat d’obtenir més satisfaccions i reduir el malestar. Les claus, des de la particularitat de cadascú, impliquen prendre decisions personals i passen per la capacitat de les persones a conduir-se en la vida.

Isabel Barcia i Eduard Tapias. Equip Clínic CIPAIS.
Psicòlegs clínics. Psicoanalistes.

______________________________________________________________

Hay una tendencia creciente desde hace unos años a “patologizar” el malestar excluyendo la comprensión y el abordaje de los factores personales, familiares o laborales, pero estos pueden ser los desencadenantes cuando no directamente su causa.

A veces, no somos conscientes de que desvinculando los trastornos y el malestar de los acontecimientos vitales que los han desencadenado o agravado, estamos fomentando la desresponsabilización y la no aceptación de la capacidad de pensar y sentir.

Hay que tomar en serio las primeras señales del malestar que permitirían una intervención a tiempo para evitar un posible enquistamiento y cronificación.

Nos encontramos en unos momentos históricos de importantes cambios y un contexto social diferente en el entorno familiar , educativo , laboral y económico; momentos de crisis, vulnerabilidad y sufrimiento pero que no implican necesariamente enfermedad mental. En todo caso, evidencian el esfuerzo por transformarse y tomar decisiones que comprometerán el futuro personal y colectivo .

Los vínculos sociales se debilitaron y las personas vamos sobrecargadas de responsabilidades y decisiones. Necesitamos una red social bien conectada y con nuevos modelos.

Nuestra sociedad ha generado poca tolerancia a las adversidades de la vida , los conflictos y el dolor anímico , hemos sido comandados por ciertos imperativos como ” el ahora mismo”, “el todo” “la perfección”… Estos hechos han producido una mayor incapacidad de enfrentar situaciones cotidianas y de riesgo .

Malestares y trastornos ligeros que pueden derivar en complicaciones severas, propias de un estilo de vida acelerado, que obtura el propio deseo y la capacidad para entusiasmarse con la vida.

Responsabilizarse no es culpabilizarse; es tomar conciencia de cómo la relación con el entorno y el estilo de vida condicionan el desencadenamiento de ciertos trastornos y su desarrollo.

Escuchamos personas que llegan angustiadas, deprimidas, con estrés, con síntomas en el cuerpo, ya sea tomando fármacos o sin tomar. Apoyamos y favorecemos que quieran preguntarse ciertos “por qué” en relación con lo que les ha llevado a la situación presente y que puedan gestionar su vida de otra manera, con el fin de obtener más satisfacciones y reducir el malestar. Las claves, desde la particularidad de cada uno, pasan para poder tomar decisiones personales y por la capacidad de las personas para conducirse en la vida.

Isabel Barcia y Eduard Tapias. Equip Clínic CIPAIS
Psicólogos. Psicoanalistas.

2 Responses

  1. Moltes gràcies i moltes felicitats Isabel i Eduard per aquest curt, clar i tan humà article que, en els moments que vivim, que tot el malestar i el benestar de l’èsser humà es vol tornar a biologitzar, (si us plau parin senyors i senyores metges!!!) és, com a mínim, ALENTADOR que algú que és psicòleg escrigui, pensi i senti axií!!! per això, veient-vos a vosaltres i a persones com vosaltres, és que respecto la psicoanàlisi i veig que continua tenint MOLT A DIR I MÉS ARA. L’altra dia vaig anar a una manifestació de dones i havia un cartell que hi posava: NO EM MEDIQUIS, ESCOLTA’M. Pensar, sentir, decidir, penar, gaudir, responsabilitzar-nos, tot això no és fàcil i requereix temps però bàsicament és NORMAL, forma part de la nostra manera de ser animals però HUMANS, si us plau, és quan no donem espai a tot això o no ho volem sentir, que enmalaltim i no pas al contrari.

  2. Moltes gràcies pel seu comentari i suport a la nostra tasca clínica.
    Per fortuna constatem que cada vegada hi ha més professionals de la salut que saben discernir quan darrere d’un malestar o un símptoma hi ha esdeveniments de la vida sobre els que convé reflexionar o inclús iniciar una teràpia.
    Són professionals que en els casos en què recepten medicació, és després d’escoltar i sempre valorant adequadament la situació del pacient.

    Ens agradaria fer al·lusió a la publicació “Parlant de medicació” de la nostra companya Dra. Rosana Lubelza en la que es va fer una reflexió al respecte: https://blog.cipais.cat/parlant-de-medicacio/

    Eduard Tàpias i Isabel Barcia

Comments are closed.

Tornar a l'inici