Resultat de l’enquesta sobre “Prevenció de la Violència Masclista”

Com es va publicar al blog anteriorment, vam participar en la jornada #25N #bcnantimasclista realitzant una enquesta visual. Els resultats obtinguts van ser:

1.En la Prevenció en nens/nois les triades com a primordials per ordre de més a menys votades:

  • Ensenyar a resoldre els conflictes amb diàleg i pactes: 46 vots
  • Participació en les tasques de la llar i en la cura dels altres: 40 vots
  • Fomentar el pensament crític: 37 vots

2. En la Prevenció en nenes/noies, les més votades van ser:

  • Educar en el dret a dir NO: 45 vots
  • No prioritzar l’aparença física, la bellesa: 36 vots
  • Qüestionar i sancionar els estereotips i rols de gènere: 35 vots

3. En les Mesures politicosocials, les més votades van obtenir el mateix nombre de vots, 45 cadascuna:

  • Conciliació vida laboral-familiar tant per homes com per a dones.
  • Augmentar les polítiques de Protecció a les víctimes de Violència Masclista.
  • Canvis en la publicitat i en el llenguatge sexista.

 

 

 

 

Comentari dels resultats

Totes les opcions de resposta eren adients, per això només comentaré les que han tret menys vots per tal que hi puguem seguir reflexionant.

  1. Prevenció… nens i nois.

Sobre Permetre que se sentin vulnerables i temorosos

Els éssers humans naixem en una situació de desemparament que dura molt de temps. Si ningú té cura de nosaltres, morim. Confiem en els altres i en els vincles perquè, gràcies a les persones que van atendre’ns, des de nadons, som vius. Malgrat que després ens sentim i siguem autònoms, no és bo que oblidem la nostra vulnerabilitat. Sentir-se vulnerable ens fa més propers i més humans. L’imaginari masculí ha estat poblat d’herois que tenen molt reprimides emocions com la tendresa, la tristesa, la vulnerabilitat i la por.

Aquests sentiments són tan saludables com altres que ens fan sentir forts i independents. Hi ha fortalesa en assumir les pròpies fragilitats i pors.

Hi ha homes que no poden permetre sentir-se vulnerables perquè ho viuen com feminitzar-se. En una societat eminentment patriarcal la feminització pot ser viscuda com una amenaça de castració. Per no sentir-se vulnerable, massa implicat emocionalment, o sentir-se realment “un home” els nois poden tenir actituds dominants i, en alguns casos, violentes.

  1. Prevenció en nenes/noies

Sobre Ensenyar que es valorin per les seves aptituds i habilitats. 

Els nois es valoren i s’autoafirmen amb les seves habilitats i competències. Són bons jugadors d’escacs, els més forts del grup, els que millor encistellen, els cervellets d’informàtica o els que guanyen molts diners. Les noies es valoren, principalment, a través de les mirades dels altres. Obtenen estima pròpia si són valorades en les relacions que estableixen amb altres: bones filles, bones mares, esposes i amigues.

En un tant per cent elevat de dones maltractades vaig observar que no es valoraven prou per a les seves aptituds professionals. Aquest fenomen es produeix també en dones amb estudis superiors, bones treballadores i amb èxit professional. Els talents que puguin tenir no se’ls reconeixen. Passen a un segon, tercer o quart terme en l’escala de valoració que fan d’elles mateixes. És una dada a tenir en compte per seguir-hi reflexionant.

  1. Prevenció en Mesures politicosocials

Sobre Formació especialitzada en VM i perspectiva de gènere en els professionals (jutges, policia, personal sanitari, psicòlegs i advocats)

L’àmbit jurídic i judicial perpetua i legitima la violència masclista a través de repetir estereotips que sorgeixen de la mateixa societat. Com que no tenen una formació específica sobre el fenomen,  tan complex com és el de la violència masclista, els agents que haurien de vetllar per la justícia tendeixen a reproduir prejudicis. D’aquesta manera revictimitzen a les denunciants per mitjà d’un tracte poc equitatiu, a vegades vexatori,  i/o amb sentències indulgents amb els agressors. Així és en una part dels casos, sobretot quan es tracta de violència sexual.

Per tant tots els agents que intervenen en Casos de VM haurien de disposar d’una capacitació àmplia que els permetés entendre de manera integral que són les violències i com afecten les víctimes.

Reflexió final

L’educació té els seus límits com es pot comprovar en l’augment de relacions de domini entre els joves. La violència té arrels molt profundes i causes molt diverses i no és l’objectiu d’aquest breu comentari tenir la pretensió d’analitzar un tema tan complex.

Una socialització més igualitària,  la família i l’educació a l’escola són agents imprescindibles, però també és important una reflexió personal que posi en qüestió com hem interioritzat els mandats de gènere i com ens estan influint alguns trets familiars que fem nostres sense adonar-nos. Incorporar el respecte per la diferència i l’esperit d’equitat i allunyar-nos del binomi narcisista de “per ser jo més, tu has de ser menys”.

L’educació i la pedagogia són importants en la prevenció. Encara ho són més els models que transmetem, a vegades de forma inconscient, a través de les nostres actituds a les generacions joves.

Roser Moix. Equip Clínic CIPAIS.
Psicòloga col·legiada 1879. Psicoanalista.
Supervisora d’equips que treballen amb violència masclista.
Consultora en Violència de parella

Tornar a l'inici