Rigor, accés i continuïtat
Context del debat públic recent
Arran de publicacions recents com l’article de 3Cat sobre la saturació dels centres de salut mental infantil i juvenil, s’ha tornat a posar sobre la taula un debat necessari sobre la pressió assistencial i els límits del sistema.
Aquest tipus de continguts ajuden a visibilitzar una realitat innegable: la demanda en salut mental infantil i juvenil ha crescut de manera sostinguda i posa a prova tots els dispositius assistencials.
Alhora, algunes de les lectures que poden derivar-se d’aquestes anàlisis —especialment quan es comparen diferents àmbits d’atenció— poden quedar necessàriament incompletes si no s’hi incorporen altres experiències i realitats professionals.
Des de la nostra pràctica, considerem important aportar matisos que ajudin a enriquir el debat, posant en valor la feina que es desenvolupa també des de projectes d’iniciativa social i de l’àmbit privat, sovint amb un alt nivell de compromís, exigència i responsabilitat clínica.
Regularitat de les visites: una lectura incompleta
És cert que en alguns casos l’atenció privada pot oferir una major freqüència de visites. Però atribuir-ho a una suposada capacitat de seleccionar casos o a unes condicions de funcionament menys exigents no reflecteix la realitat de molts centres.
En la pràctica clínica quotidiana, també des de l’àmbit privat, es treballa amb demandes elevades i fluctuants, es gestionen llistes d’espera que es procuren reduir activament, i es fan esforços organitzatius constants per garantir la continuïtat terapèutica.
El que caracteritza el nostre funcionament no és tant una menor exigència, sinó la possibilitat d’organitzar l’atenció a partir de criteris clínics i terapèutics. Això implica ajustar la freqüència i la intensitat de les visites a les necessitats de la persona atesa, al moment del procés terapèutic i a la seva situació específica.
D’aquesta manera, a CIPAIS els criteris d’intervenció són flexibles i personalitzables, orientats a la qualitat del procés terapèutic. La gestió de les llistes d’espera i el triatge formen part també d’un compromís ètic i professional amb les persones ateses i amb la comunitat, en un context on la demanda continua sent elevada.
Sobre la formació: rigor compartit, no excloent
Un dels punts més sensibles és la idea que l’àmbit privat és menys exigent pel que fa a la formació dels professionals.
És cert que la xarxa pública estableix requisits específics, com l’especialitat de psicologia clínica via PIR per a determinades intervencions. Aquesta és una garantia de qualitat que cal preservar.
Ara bé, d’això no se’n pot derivar que fora d’aquest marc no hi hagi el mateix nivell d’exigència.
El codi ètic i deontològic és compartit per tota la professió, independentment del dispositiu on s’exerceixi. Els professionals de la psicologia general sanitària tenim l’obligació de mantenir-nos en formació continuada, no només per compromís amb la pràctica, sinó també perquè és un requisit per a l’acreditació com a psicoterapeutes, que s’ha d’anar renovant periòdicament.
En molts centres privats, aquesta exigència es concreta en una formació constant —dins i fora del centre—, en espais de supervisió clínica i en una actualització permanent.
Sovint, aquesta dedicació implica un impacte directe en la vida personal dels professionals i una inversió econòmica significativa, tant individual com institucional.
El compromís dels projectes d’iniciativa social
Cal també visibilitzar la realitat de projectes, com és el cas de CIPAIS, que neixen d’una necessitat social i d’una demanda existent en l’estructura pública.
Som una entitat d’iniciativa social, amb una vocació clarament comunitària, que destina temps i recursos a la intervenció clínica i també a la intervenció comunitària. Això implica un compromís sostingut en el temps, tant per part dels professionals com de l’organització.
Els nostres equips es formen de manera continuada, participen en espais professionals sovint marcats per una alta rotació, i, tanmateix, mantenen una presència estable al territori. Aquesta continuïtat ens permet esdevenir referents, seguir aprenent i adaptar-nos constantment a les necessitats emergents.
Evitar simplificacions que no ajuden
El risc de simplificar el debat en termes de “més visites” o “menys exigència” és que es generin visions parcials que no ajuden a entendre la complexitat real del sistema.
La salut mental infantil i juvenil es troba avui en un moment de gran demanda i transformació, que afecta tots els dispositius assistencials, independentment de la seva titularitat.
Més que establir comparacions que poden resultar reduccionistes, potser el repte compartit és reforçar els recursos disponibles, garantir estàndards de qualitat exigents en tots els àmbits, i reconèixer la tasca dels professionals que, des de diferents models, treballen amb un alt nivell de compromís.
Un objectiu comú
El debat és necessari. Però també ho és evitar missatges que, encara que no sigui la seva intenció, poden posar en dubte el rigor i la professionalitat de part del sistema assistencial.
Ens ha sorprès i dolgut especialment una mirada pública que s’allunya de la realitat quotidiana dels equips professionals.
En salut mental infantil i juvenil, el focus hauria de ser compartit: oferir la millor atenció possible als infants, adolescents i les seves famílies.
I això, tant des de la xarxa pública com des de la privada, només és possible amb rigor, formació, responsabilitat clínica i un compromís ètic sostingut.
Continuïtat i compromís amb el sistema i la comunitat
Des de CIPAIS, entenem la nostra tasca com a part d’un ecosistema més ampli, on la col·laboració amb la xarxa pública és imprescindible per donar resposta a les necessitats creixents en salut mental infantil i juvenil.
Des de la fundació de la nostra entitat l’any 1993, la nostra acció s’inscriu en una voluntat clara de servei: contribuir, des de la pràctica clínica i comunitària, a una atenció accessible, rigorosa i arrelada al territori. Treballem per donar resposta a necessitats socials emergents, sovint allà on els dispositius existents es troben tensionats, sumant esforços i generant continuïtat assistencial.
Com a entitat d’iniciativa social, mantenim un compromís sostingut amb la qualitat de l’atenció, la formació dels professionals i el treball en xarxa amb altres agents del territori. Entenem que només des d’aquesta mirada compartida és possible construir respostes eficaces i sostenibles.
Per això, més enllà de les diferències organitzatives entre models, reafirmem la voluntat de continuar col·laborant, aprenent i contribuint activament a un sistema de salut mental que doni resposta, amb rigor i humanitat, a les necessitats de la ciutadania.