Donar una altra oportunitat
Moltes vegades li havien vingut a la memòria aquells moments, i s’imaginava que hauria passat si hagués reaccionat de seguida davant d’aquella violència, si hagués intentat deixar-lo, si se n’hagués anat per no tornar mai més, en comptes de no fer altra cosa que cercar raons per culpar-se a si mateixa.
La dona de Verd. Arnaldur Indridason
Algunes dones prefereixen sentir-se responsables de les agressions dels seus companys i atribuir-se’n tota la culpa. Jo el provoco. Alguna cosa dec fer que el treu de polleguera. Si jo en sóc responsable, ja trobaré la manera de canviar les actituds d’ell.
Si pensa jo sóc la que ho fa malament creu que podrà arribar, en un futur, a tenir una relació de parella amorosa. És millor això que reconèixer que ella no pot canviar les actituds del seu marit ni a ell; Reconèixer això la portaria, com a conseqüència lògica, a renunciar a aquest projecte de parella i a separar-se.
El terror que li provoca sentir-se sola la propulsa a donar una vegada i una altra un vot de confiança a l’agressor.
Renova també els vots i la confiança per a no sentir-se la responsable de la desunió perquè ha estat educada per a sentir-se com l’única garant de l’harmonia conjugal i familiar i trencar la parella li suposa trencar el seu jo ideal i el seu ideal de vida, que passa per ser una esposa incondicionalment amatent i sacrificada. És la dona que es presenta com la que pot fer qualsevol cosa per amor. L’amor s’ho val tot. La il·lusió de família unida també.
Les dones que han rebut ajut psicològic i que han pogut parlar i entendre una mica més la seva relació solen abandonar les entrevistes quan decideixen tornar a donar una altra oportunitat a la seva parella. Prefereixen desaparèixer de la consulta per no qüestionar aquest nou intent de reparar allò que ja és irreparable. Si durant les consultes s’ha produït un cert saber sobre la relació malaltissa, preferiran retornar al silenci. Silenci que a vegades ha durat molts anys.
Silenci que està provocat perquè els efectes de la violència, sobretot si és manifesta d’una forma continuada al llarg del temps, aniquila la subjectivitat de la dona; hi ha vivències de la violència que són molt difícils de posar en paraules per l’efecte traumàtic que han tingut. També guardant silenci protegeixen el somni que ell algun dia canviarà.
De totes maneres si en el treball terapèutic un cert encontre amb la veritat s’ha produït, això tindrà efectes al cap d’un temps. L’experiència clínica demostra que les dones que tornen amb la seva parella al cap d’un temps es tornen a separar i algunes ho fan d’una manera definitiva però la majoria, que han fet una psicoteràpia, mai tornen amb l’agressor perquè han pogut sostreure’s a la seva influència. Els permet reconèixer i elaborar el que els passava a elles, en aquella relació, i recuperar el protagonisme a les seves vides.
Roser Moix. Equip Clínic CIPAIS
Psicòloga. Psicoanalista. Mediadora de conflictes de parella.