André i Dorine, una obra de teatre emotiva

andre_dorineAndré i Dorine és una emotiva obra de teatre realitzada per la jove companyia basca Kulunka Teatro que ha recorregut una vintena de països de tot el món.

L’espectacle, tracta la temàtica de la malaltia de l’Alzheimer amb humor i molta delicadesa. L’obra s’inicia en una petita sala d’estar, on veiem una parella de persones grans –l’André i la Dorine-, que viuen entre la rutina, i la discòrdia. Sentim el so de les tecles de la màquina d’escriure d’André i les notes del violoncel de la Dorine. Es trepitgen l’un a l’altre, no es posen d’acord, quan un escriu a màquina l’altre toca el violoncel i al revés, es desconcentren mútuament i estan a la grenya.

Però un fet trencarà aquesta dinàmica, els petits descuits i oblits de la Dorine faran sospitar al fill d’ambdós, un possible diagnòstic d’Alzheimer.

Es confirma el diagnòstic i ens mostren el procés d’acceptació de la malaltia en el marit i el fill. També ens introdueixen en les diferents formes d’afrontar-la, així com en el deteriorament de la Dorine.

Si pel fill es fa evident la malaltia i es mostra comprensiu amb aquelles coses de la mare que abans el molestaven. L’André, passa d’un estat d’enuig, de no acceptació del diagnòstic, fins i tot de duresa amb la Dorine, a fer un gir cap a la tendresa. S’afluixa la tibantor i millora el llaç entre els dos. Podem parlar del procés de dol de l’André, que perd a la muller que tenia i estableix un nou vincle basat en l’amor i la tendresa.
Així André es posa a escriure els records de la seva vida en comú, el dia que es van conèixer, l’enamorament, el naixement del fill, etc. retrobant l’amor que s’havia tornat rutinari i escorredís.

És excepcional la delicadesa en què està tractada la malaltia; a estones amb humor, a estones amb dramatisme. Amb la particularitat del teatre de màscares. Les màscares, els canvis de roba, els canvis de llum i de música acompanyen la gestualitat i l’expressió corporal dels actors. D’aquesta forma aconsegueixen, sense paraules, fer-nos entendre el que està succeint de forma senzilla i clara. És un tema que emociona a les persones que han viscut de molt a prop la malaltia de familiars o amics i també per tots aquells que no l’han viscut.

Està molt ben descrit el procés de les persones que pateixen la malaltia i la dels familiars. Les reaccions de por, tristesa, ira i desconsol són reaccions comunes vers una realitat difícil d’afrontar, tant pel malalt com per la per¬sona que el cuida.

Es tracta d’un procés de dol que cal elaborar. Un dol per la pèrdua de les expectatives i de la relació amb el familiar sigui el marit, la muller, el pare o la mare, i la necessitat de construir una nova relació d’acord a la realitat del moment.

Sovint hi ha situacions produïdes pel fet de tenir cura com a cuidador, que necessiten suport psicològic per gestionar-ne les emocions que generen. De vegades els cuidadors i familiars, s’obliden de tenir cura de si mateixos, se’ls fa difícil continuar amb els hàbits quotidians, es redueixen les relacions socials, apareixen sentiments contradictoris vers el familiar…
A les nostres consultes atenem persones que tenen cura d’algun familiar. A vegades el motiu de consulta és directament la relació amb aquest familiar; altres vegades, però, venen sense ser massa conscients del seu desgast fins passat un temps de tractament.

En la mateixa línia, però des d’una intervenció grupal, hem obert recentment, un grup de familiars i cuidadors de persones amb dependència. Un espai per compartir amb altres persones que es troben en situacions similars, l’experiència que suposa tenir cura d’una persona amb dependència.

Núria Torelló. Equip Clínic CIPAIS
Psicòloga col. 12009

Tornar a l'inici