Els grups de conversa al voltant de la criança possibiliten l’intercanvi d’experiències entre pares, mares i professionals
Entre els mesos d’octubre i desembre de 2023 vam dur a terme a la seu de CIPAIS una activitat grupal de cinc sessions adreçada a famílies d’infants de 0 a 6 anys en el que van participar deu mares.
Es tracta de grups de conversa on es promou la participació activa com mitjà per expressar les diverses inquietuds, experiències i interrogants que sorgeixen en el temps de la criança.
Algunes de las qüestions plantejades giren entorn l’alimentació, el son i la conducta:
“A vegades no vol menjar”
“No sabem que fer quan plora”
“Per què li costa anar a dormir?”
“Què li passa?”
“Per què no em fa cas?”
L’objectiu de la dinàmica grupal consisteix en l’acompanyament a la recerca i sosteniment de solucions innovadores, adaptades a la singularitat de cada família, de cada pare i mare, i de cada infant, per facilitar-ne la convivència:
La nostra intervenció apunta a:
- Promoure la invenció enfront de la impossibilitat.
- Fer del llaç, alguna cosa diferent d’una pràctica disciplinària.
- Posar distància als “imperatius socials”, cada situació evocada i analitzada ho és des de la subjectivitat, sempre singular.
- Poder qüestionar els ideals de l’època i flexibilitzar-se.
- Afavorir un canvi de perspectiva en les dinàmiques familiars.
Algunes consideracions sobre la criança en l’actualitat:
- La queixa sobre el ritme de vida, el poc temps per dedicar als fills i filles, ha estat una constant en les manifestacions de les participants. Es va contemplar la conveniència d’alentir el ritme, prendre el temps necessari per acompanyar, resoldre, gaudir de la compayia mútua.
- Es va poder ubicar la funció d’un “tercer” -tieta, tiet, avia, veïna..- per alleugerir una situació conflictiva i que pot facilitar la separació.
- A vegades, les dificultats en posar límits o la sobreprotecció, es manifesten en els símptomes i malestars que presenten: desprendre’s del xumet, alteracions del son, plor incontrolable, retard en l’adquisició de la parla, dificultats en el control d’esfínters, comportaments desregulats, agitació corporal, mutisme selectiu, agressivitat.
En conclusió, la recurrència a implementar estàndards de criança, iguals per tothom, condueix a la impotència i a la pròpia desautorització, obturant la recerca d’una manera pròpia d’actuar.
Ma. Carmen Collado, Catherine Galaman, Anna Gasull psicòlogues psicoanalistes especialitzades en primera infància.
Aquesta activitat es realitza amb la col·laboració de la Secretaria d'Afers Socials i Famíllies del Dept. de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.