La pèrdua i el dol, recomanacions litaràries

Avui us proposem dos suggeriments literaris per tractar el tema del dol.

En aquest cas es tracta del dol per la pèrdua d’una persona estimada. En el primer cas, Un matrimonio feliz de Rafael Yglesias, es tracta d’un home que perd a la seva dona després d’un llarg procés de malaltia a causa d’un càncer terminal.

En el segon cas, Un home de paraula, d’Imma Monsó, es tracta d’una dona que perd al seu company de forma sobtada. 

Tots dos casos són novel·les parcialment autobiogràfiques a través de les quals ens permet observar i acompanyar en el procés de dol a aquestes persones. Com fer amb els records de la vida compartida amb la persona estimada? Com fer amb els sentiments de negació, ràbia i dolor? Com fer amb la immensa tristesa que segueix a la pèrdua d’algú que ha tingut un lloc molt important a la teva vida?

Són dues propostes totalment diferents, no només per qui l’escriu sinó també pel tipus de pèrdua… En un cas hi ha un temps per poder anar-se fent a la idea i anar-se preparant (encara que mai un està del tot preparat per la pèrdua) i anar-ho el·laborant (tant per qui se’n va com per qui es queda), i en el segon cas, es tracta més aviat d’un buit, un silenci i un desconcert immens immediat a la pèrdua sobtada.

Hi ha moltes maneres d’afrontar les pèrdues, tantes com persones hi hagi… No hi ha un únic mètode, de fet, no hi ha cap mètode. És important tenir en compte que es tracta d’un procés. Un procés individual, singular i particular per a cada cas.

En el cas dels dos textos que us proposem, són escriptors acostumats a treballar amb la paraula i, servint-se d’aquesta, posen nom als processos emocionals que van vivint. De fet, aquesta manera de fer té algunes similituds als processos de dol que nosaltres, com a terapeutes, veiem i, sobretot, escoltem i acompanyem, de forma respectuosa i atenta, a les nostres consultes. Posar paraules al procés de pèrdua, què suposa o ha suposat per a cadascú, reconstruir la història vital pròpia i compartida.
Poder nomenar el dolor, la tristesa, la ràbia, el desconcert, el buit, etc. permet assumir-lo i alliberar-lo per, finalment, transformar-lo en un dolor més suportable i amb el que poder con-viure.

Cal recordar que entenem que hi ha un temps per poder fer aquest treball de dol i que per a cada cas serà diferent, únic i particular.

Gabriela Leibenger. Equip Clínic CIPAIS
Psicòloga col. 12317