Grup de familiars per persones en situació de dependència

“Temps per mi, temps per tu”

CIPAIS fa una ferma aposta per la vessant terapèutica grupal. Des dels seus inicis ha comptat amb professionals que treballen els malestars des de la vessant comunitària, entenent que el llaç social que fomenten els grups permet sortir de determinats estats d’aïllament, produïts per situacions complexes de resoldre, i sovint difícils de compartir amb altres.

Aquest juny hem finalitzat un grup realitzat a la seu de CIPAIS, adreçat a familiars que atenen a persones en diferents situacions de dependència.  S’han pogut compartir vivències íntimes des d’un clima de confiança i solidaritat.

Ha tingut una durada de 12 sessions de forma quinzenal, i està emmarcat dins el programa SPAD (Suport Psico social a l’Autonomia per a persones en situacions de Discapacitat).

El nom del grup ha estat elaborat a partir d’ell, s’ha anat prenent consciència dels beneficis que aporta el poder tenir un espai on alleujar tensions, explicitar temors, compartir vivències, i dotar-se de nous recursos per fer front a determinades situacions o dinàmiques establertes amb la persona depenent. D’altra banda, donar-se un espai propi on prima la capacitat de reflexió, pot contribuir també a la pròpia autonomia i en la de la persona depenent.

La ràbia, la tristesa, la impotència, a vegades l’omnipotència, d’estar de forma contínua “cuidant” d’altres que no sempre poden agraïr la nostra tasca, poden conduir a les persones a estats de cansament, dolor, irritabilitat i en definitiva, càrrega i desgast que passen factura a la pròpia salut mental i física.

Autoritzar-se a parlar dels sentiments a vegades ambivalents que poden generar determinades relacions, donar-se veu sense que sempre estigui present la culpa, ajuda a discernir el que és propi i el que és de l’altre, el que és propi de la persona o de la malaltia.

S’han tractat molts temes, entre ells els espais personals d’autonomia tant del familiar com de la persona depenent, identificació dels estats emocionals d’ambdós, com millorar en la gestió de determinats estats anímics, la comunicació entre les dues parts. Saber posar límits al fet de cuidar i no caure en la sobreprotecció, aprendre a demanar ajuda, o l’impacte en diferents àmbits de la persona cuidadora (laboral, familiar, social, de salut) i com incloure el propi benestar.

Per últim, llencem algunes reflexions, i comentaris sobre els efectes del grup de les seves participants…

“La comprensió professional, fer coses per tu, el silenci, l’ajuda familiar, o les amistats com a suports principals”

 “M’agafo amb bon humor determinades dificultats de la seva malaltia”

“Vèncer pors a la malaltia i als seus esdevenirs, sense anticipar massa”

“M’ha aportat no sentir-me un bitxo raro, no ho pots compartir amb tothom”

“M’ha servit per donar més autonomía, més espai, a la persona depenent”

“M’ha servit per compartir angoixes i elaborar-les”

“M’ha servit per aprendre a delegar més, no puc portar la càrrega jo sola”

“Em va bé perquè ja no em sento tant culpable pels comentaris que em pot fer ella, faig que es faci més càrrec de les seves queixes”

“Em va bé per millorar el meu estat d’ànim i a estar millor amb ell”

I donat que ha estat una experiència enriquidora tant per les participants com per les professionals, tenim el desig de donar continuïtat a l’experiència de cara al curs vinent.

Laura Peiró i Montserrat Mateu
Psicòlogues Equip Cipais
Conductores del grup 

Aquesta activitat forma part del Programa SPAD: Suport Psico social per a l’Autonomia per a persones en situació de Dependència que rep el suport de l’Obra Social La Caixa.