#25deNovembre: DIA INTERNACIONAL DE LES VIOLENCIES MASCLISTES

Empoderades a través de les xarxes

Dintre de la violència estructural contra les dones un dels temes que desperten més polèmica és el de l’assetjament sexual i el de la violència psicològica.

Vivim a una societat que va despertant al biaix de gènere que es produeix, també, als llocs de responsabilitat. Dones que ostenten el poder són assetjades. Això provoca desconcert i incredulitat. Incredulitat més gran quan surten a la llum noms de personatges públics, que gaudien de simpatia en el públic.

#MeToo va sorgir l’octubre de 2017 durant el mandat de Trump. No va ser casualitat, ja que en Trump havia estat denunciat diversos cops per assetjament i, a més, volia aplicar polítiques sexistes.

Va ser llavors quan Alyssa Milano va convidar a denunciar casos d’assetjament i abús via Twitter. Al cap de 48 hores s’havia fet viral. Un any després es van comptar 19 milions de piulades amb aquest hashtag. Més de 80 països el van fer seu i va donar lloc a més denuncies.

#Cuéntalo el hashtag que inicia Cristina Fallaràs, després de la sentència de “La Manada”, va ser un fenomen similar a Espanya. Acabà convertint-se en un arxiu de memòria col·lectiva de violències masclistes que havien estat invisibilitzades durant anys. Violacions, assassinat en veus de familiars, agressions, assetjament i amenaces.

Al cap d’un any arribà a uns 3 milions de tweets. Aquest hashtag també va tenir molt de ressò en altres països sobretot a Amèrica llatina.

Per què han denunciat ara i no abans?

Les dones saben que quan denuncien corren el risc de ser jutjades sistemàticament.

Són qüestionades de per què ho han permès, perquè no van denunciar abans o perquè no ho van gestionar d’una altra manera. En canvi als agressors se’ls pressuposa un testimoni veraç i se’ls disculpa. Per tant és important que les dones es solidaritzin i s’agrupin en les seves denúncies.

Els moviments i els processos de reivindicació es construeixen durant anys i traspassen fronteres. La frase Me too ja havia estat utilitzada, feia temps, per l’activista Tardana Bura. Cada protesta que sorgeix s’empara i es construeix en processos previs i similars que s’han iniciat a diversos llocs del planeta.

Actualment els moviments reivindicatius cada cop són més poderosos perquè són globals i estan interconnectats a través de les xarxes.

Ja és possible trencar el silenci, acompanyat de vergonya, que havien viscut moltes dones pensant que eren de les poques que havien patit situacions similars. Ara saben que són munió i que pateixen una violència que, en diferents mesures, és fruit d’un masclisme que naturalitza agressions i assetjaments.

Quan llegia algunes de les piulades del #cuentalo pensava en l’efecte alliberador de poder-ne parlar en grup, en aquell cas, amb altres piulaires.

Sabem de l’efecte terapèutic de posar paraules a experiències difícils, traumàtiques o no, que han callat per vergonya o per por. És un efecte que provoca canvis subjectius que constatem sovint els que, a través de la paraula, atenem pacients.

És difícil parlar de vivències doloroses i desconcertants perquè s’allotgen a un lloc amagat de la ment com un element estrany que no es pot integrar. Hi ha dones que han tingut el coratge de fer-ho perquè era el seu moment i perquè sempre és benèfic parlar-ne.

No només és alliberador explicar-ho en un espai privat, confidencial i per mitjà de la paraula adreçada a un professional.

Posar-ho per escrit no és el mateix, però, si més no, es comparteix en un medi públic la pròpia experiència, i les dones pacifiquen el seu malestar perquè a partir del fet de llegir altres testimonis, i escriure els propis, tenen forces per posicionar-se de manera diferent davant la violència masclista que havia avergonyit, enfadat i culpabilitzat.

Sobretot hi ha el consol de dir-li a unes altres, no estàs sola, per tant jo estic menys sola.

Roser Moix Andreu
Psicòloga clínica col·legiada 1879. Psicoanalista.
Consultora en Violència de parella
.

Referències:
Boya Busquet, M. (2020). Trencar el silenci. Ed. Ara Llibres.
Diari ARA
La Vanguardia.
www.womennow.es
Tornar a l'inici