Cinefòrum CIPAIS 2014

El divendres 3 d’octubre, amb motiu de la Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample, vàrem celebrar l’onzena edició del Cine Fòrum de CIPAIS al Centre Cívic Urgell.

Enguany la pel·lícula que vàrem triar va ser Las Ventajas de Ser Invisible, del director Stephen Chobsky. És una pel·lícula que tracta sobre diversos temes de l’adolescència amb delicadesa i fa una clara aposta per fer-se un lloc a la vida, quelcom comú per totes les edats, però que especialment es posa en joc a l’adolescència.

Vaig tenir el plaer de presentar la taula. Com a tret introductori, es va ressaltar la transició que travessa l’adolescent de la infància a la vida adulta i que no fa sense l’acompanyament dels altres, grups d’amics, pares i germans, professors, etc.

A la taula van participar:
En Joan Domènech, President del Cine Club HAL 2002 de Molins de Rei, que ens va presentar la pel·lícula diferenciant una primera part que pot semblar una típica pel·lícula americana de teeneagers, de una segona part, que entra amb delicadesa en els personatges.

La Núria Artés, professora de Segon Cicle de l’ESO, ens va parlar del que van dir els seus alumnes de la pel·lícula. Ells destacaven el paper de l’amistat i entre d’altres es plantejaven si era bo canviar d’escola o bé afrontar els problemes. Es va detectar que després de visionar la pel·lícula a l’institut, va augmentar la demanda d’ entrevistes de tutoria per part de l’alumnat per tractar temes personals.

La Laura Àlvarez, de l’Equip de Salut Comunitària, Agència de Salut, Consorci Generalitat/ Ajuntament, ens va parlar de la vulnerabilitat dels adolescents, i la importància de no deixar-los sols. Ens va explicar com des de Salut Comunitària s’està fent un important treball a través dels Programes de prevenció que està duent a terme l’Agència de Salut.

I en Josep Moya, psiquiatre i psicoanalista de l’Equip CIPAIS i Coordinador de l’Observatori de Salut Mental de Catalunya, ens va parlar del paper que juga el sentiment de culpa en el protagonista de la pel·lícula i la aposta de la teràpia per posar paraules a la culpa.

Ens va fer notar que a la pel·lícula no apareixen els mòbils ni Internet, a diferència de l’actualitat. El preocupa que la infància i adolescència actuals es mouen en la cultura de la satisfacció immediata i el punt de proximitat d’aquesta al consum de substàncies.

En el debat es van formular diverses preguntes molt interessants: com podem afavorir la comunicació entre pares i fills? Preval més la imatge que la lectura en els adolescents actuals?

Es va valorar la importància de posar un límit als adolescents, i s’obrí la pregunta, perquè alguns pares tenen por a posar límits?

Un altre tema que va sorgir és la importància del vincle que estableixen amb alguns adults, professors, o familiars, amb qui posen la confiança per explicar el què els passa.

Finalment es valorà que a l’adolescència hi ha aspectes estructurals i altres que estan vinculats al context socioeconòmic. Queda oberta una pregunta per un futur debat: Com influeix el context sociocultural actual, en la manera de fer i actuar dels nostres adolescents?

Núria Torelló. Equip Clínic CIPAIS

Psicòloga col. 12009