Reflexions sobre els grups de Marxa Nòrdica
Ha finalitzat l’edició 2020-2021 de l’activitat grupal de Marxa Nòrdica adreçada a persones amb dolor crònic i fibromiàlgia, co-organitzada amb l’Hospital Sant Rafael de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació Bancària “La Caixa”.
L’abordatge de l’equip de l’Hospital Sant Rafael, se centra en la formació en la tècnica de la Marxa Nòrdica, amb l’objectiu d’incentivar la seva pràctica regular i millorar el nivell d’activitat física.
L’activitat té una durada de 3 mesos i es fan 10 sessions seguides, posteriorment se’n fa una al cap del mes i l’altra al cap de 3 mesos, per tal de supervisar la tècnica i l’adherència.
En paral·lel, Cipais realitza les primeres visites, el seguiment psicològic del procés i les visites de valoració un cop finalitzada l’activitat.
Què podem extreure de l’experiència?
Per un costat, les millores en la part motora: s’entén com a millora l’augment de la distància en metres i la millora respecte a l’inici de la marxa nòrdica. Les pacients parlen també de més agilitat, flexibilitat i un progrés en la mobilitat. Aquests són alguns dels seus testimonis:
“Moure tot el cos quan venia d’una situació que gairebé no es podia aixecar”
“una millora postural i més agilitat i flexibilitat”.
No obstant això, ens hem trobat amb persones que han interromput per diversos motius les sessions de marxa nòrdica. En aquests casos, les millores no es poden quantificar, en tant no s’ha dut a terme tot el procés.
Un dels efectes molt valorat del grup, ha estat la trobada amb altres persones que passen per situacions similars. Sentir-se compreses en l’expressió del seu malestar, sense ser jutjades, generant així benestar emocional.
En general, les persones amb aquest diagnòstic sovint se senten poc compreses en els cercles d’amistat, família i professional. Alguns dels seus testimonis:
“el grupo alivia porque encuentras personas con una situación similar”
“ al grup pots parlar de lo físic i lo emocional”.
El grup fa una funció d’identificació que genera un apropament i alhora un alleujament per sentir-se escoltades i enteses.
Ara bé, cal consolidar aquest confort a partir del tractament psicoterapèutic, tant des de la perspectiva dels efectes del diagnòstic per a cada subjecte, com pel que fa a l’elaboració de conflictes i situacions, a vegades, no resoltes que poden contribuir al desencadenament de la malaltia.
Pel que fa a les dades objectives, vam passar a cada participant una Escala d’Ansietat i Depressió (Goldberg). Vam recollir les dades abans de començar el grup de marxa nòrdica i en finalitzar les sessions en un nombre de 20 persones.
Tot i que la mostra és petita ens permet afirmar que en l’escala d’ansietat hi ha una millora significativa en un 55% dels casos i en l’escala de Depressió, la millora és del 45% dels casos.
A partir d’aquestes dades podem dir que la pràctica continuada de la marxa nòrdica afavoreix una millora en l’ansietat i en l’estat d’ànim.
En el context dels efectes que exerceix el grup sobre cadascuna de les pacients i amb el seguiment psicològic del procés. Alhora sempre que treballem des del Programa SPAD estem afavorint l’autonomia personal, en línia amb l’orientació del programa en el camp de la discapacitat i la diversitat funcional.
D’altra banda, algunes de les pacients han iniciat a partir d’aquí un procés psicoterapèutic individual amb l’objectiu d’afavorir l’autonomia personal.
Diferents estudis parlen d’un enfocament multidisciplinar a l’hora de pensar en el tractament de la fibromiàlgia: el tractament mèdic, l’exercici diari moderat, el coneixement de la malaltia i el tractament emocional. Cadascun d’aquests àmbits funciona com una pota de la taula.
Aquest programa ha estat un exemple d’una aposta conjunta de l’equip de rehabilitació i fisioteràpia de l’Hospital Sant Rafael, amb el de psicologia de Cipais, pel treball multidisciplinar que ens permet seguir aprenent i avançant en el coneixement i tractament de la fibromiàlgia.
Núria Torelló. Equip Clínic CIPAIS.
Psicòloga col. 12009.